Capitana Enciam

Quan vam parlar amb el director de l'oficina bancària, ens va amagar un detall no precisament fútil: la hipoteca que contractàvem no es podia subrogar. És a dir, que si volíem canviar d'entitat, havíem de cancel·lar la hipoteca allà i tornar-la a obrir a l'altra caixa, amb la burocràcia i la despesa que això suposa (tornar a valorar el preu del pis, tornar a passar pel notari, tornar a negociar condicions, etc.). No explicaré els detalls del cas, però quan ho vam descobrir, ens vam sentir estafats. Molt estafats. I impotents.

Quina impotència, quan t'estafen. I a mi, diumenge, encara que a més petita escala, em van tornar a estafar.

Mentre esperava que el Quim i son pare tornessin del correfoc infantil de la Mercè, vaig entrar en un bar a berenar. La Laura dormia com un angelet. Ai, que bé, vaig pensar, una estona de pau! Vaig demanar un caputxino i una magdalena. Boníssims, quin plaer. Fins que em van portar el tiquet.

Caputxino: 2'85 €. Magdalena: 1'50 €. Suplement de llet: 0'35 €. IVA: 0,35 €. Vaig avisar la cambrera que tan amablement m'havia atès, per dir-li que en primer lloc, jo no havia demanat cap "suplement de llet". I en segon lloc, que a la carta hi deia que l'IVA estava inclòs en els preus. Per tant, em volien cobrar 70 cèntims de més. La noia em va respondre que el caputxino que m'havia pres era "italià" i no "vienès", i que l'italià duia aquest misteriós "suplement de llet". I que era el caputxino que servien per defecte si no se'ls indicava el contrari. Vaig protestar, perquè a la carta que m'havia mirat només hi constava un caputxino (el vienès). I en tot cas, quan jo havia dit que volia un "caputxino", sense cognom, no m'havia pas preguntat quin volia! Pel que feia a l'IVA, em va dir que era cosa de l'encarregat. "Si t'esperes un moment, l'aviso." Perfecte, m'espero.

I em van fer esperar, és clar. L'encarregat va entonar la mateixa cançó que la cambrera pel que fa al "suplement de llet". I quant a l'IVA, després de pensar-hi uns segons, va improvisar que era perquè havia consumit en una taula, i no a la barra -diria que era el primer cop que sentia a parlar de l'IVA. ¿Des de quan l'IVA té a veure amb això? D'altra banda, jo havia fet els deures: "A la carta només hi diu que hi ha un suplement de 10 cèntims per seure a la terrassa, però jo he estat a dins del local." Vaig repetir que no em tocava pagar aquells 70 cèntims, i ell dubtava. Potser era el primer cop que algú protestava. Veient-lo força perdut, vaig accedir a pagar el que deia el tiquet, però vaig demanar el llibre de reclamacions.

I torna a esperar. Però ja havia decidit que aquest cop no em rendiria. ¿I si resulta que a tothom li estan cobrant l'IVA dues vegades? Això acaba sent una picossada, a final de mes! I el "suplement de llet", si se'm permet la broma fàcil, era un suplement de mala llet que a sobre et cobraven. Al final, em van portar els fulls de reclamació. En vaig haver d'omplir tres: un per a mi, un altre per a l'establiment, i el tercer per a l'Administració. Llavors, l'encarregat me'ls va segellar, i se'n va quedar un.

Entre les esperes, i haver d'emplenar els tres fulls, vaig passar més temps emprenyada que gaudint del berenar. I això encara em sulfurava més. Però havia decidit que calia protestar, que almenys, potser, algú em donaria la raó. I és el que busco, perquè de fet, el fax que he enviat a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor m'ha costat més que els 70 cèntims que demano que em retornin. Però ja ho deia el Capità Enciam, els petits canvis són poderosos. Decidir-se a presentar una queixa oficial és un gest petit. Però potser així evitem estafes grosses.

Ara ja desfogada, em sento millor. Una heroïna d'anar per casa. Però malaguanyats caputxino i magdalena, casumdena...