¿Em veus? Estic recoberta de glaç. Com el cantó de la capsa de bombons que, per descuit, toca el fons de la nevera. ¿Ho has sentit? Zzzzzzzzat! Gelada. De cop. I això que aquest setembre s'ha vestit de calor d'agost.
No em puc moure. Cosina germana de la dona de Lot.
I després, com un caragol avergonyit, provo d'arraulir-me dins de la closca. Provo de fer veure que no, que no he sentit el que em deies. O com m'ho deies. Però no.
Amb les ungles -a poc a poc, amb compte- vaig fent saltar escates de gebre. Mirallets que s'esberlen en caure a terra.
De sempre saps que sóc fredolica. No em gelis, si us plau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada