‒Te'n recordes, Quim, d'aquella piscina que tenia l'aigua tan freda? Jo no podia parar de nedar, perquè estava congelada!
‒Jo no tant. És que, clar, tu ets fredolica, però jo sóc més... ¿caloric?
El pomer
‒I si plantem un pinyol de nespra, ens sortirà un... nesprer. ¿Ho he dit bé, mama? ¿Es diu nesprer?
‒Sí, es diu nesprer. Com l'arbre que dóna pomes, que és un pomer. Bé, o una pomera. Es pot dir pomer o pomera, és igual.
‒Home, no! Un pomer és un arbre home, i una pomera és un arbre dona!
Coses de feina [dedicada a en Jordi M.]
‒La Dolors ens ha dit que fan una fira on es poden tastar menjars.
‒Ostres, Quim, doncs no sé si hi podrem anar, perquè el Jordi m'ha enviat molta feina... Bé, ja ho mirarem.
‒¿I no seria millor que el Jordi es fes ell la seva feina?
La margarida
‒Mama, un dia agafaré una margarida com aquell barrufet, i faré: "Estimo la mama, no estimo la mama, estimo la mama, no estimo la mama..."
‒¿I si al final et surt que no m'estimes?
‒Doncs agafaré una altra margarida i ho tornaré a fer.
‒¿I si et torna a sortir que no m'estimes?
‒Doncs agafaré una altra margarida, només li trauré un pètal, diré que t'estimo, i ja està.
‒Ben pensat.
Iboprufè
‒Allà hi diu: ibu..., ibuprofeno.
‒Sí. En català es diu ibuprofèn.
‒¿I què és?
‒És una medecina. Si tens mal de panxa, o estàs malalt amb febre i et fa mal el cos, en pots prendre i llavors et trobes una mica millor.
‒Ah. "Vía oral." ¿Això vol dir que es pren per la boca, oi?
‒Molt bé, Quim!
‒¿I si s'ha de posar a l'orella...? Seria: "Via..."
‒Doncs seria...
‒Via orellal, ¿no?
Iboprufè
‒Allà hi diu: ibu..., ibuprofeno.
‒Sí. En català es diu ibuprofèn.
‒¿I què és?
‒És una medecina. Si tens mal de panxa, o estàs malalt amb febre i et fa mal el cos, en pots prendre i llavors et trobes una mica millor.
‒Ah. "Vía oral." ¿Això vol dir que es pren per la boca, oi?
‒Molt bé, Quim!
‒¿I si s'ha de posar a l'orella...? Seria: "Via..."
‒Doncs seria...
‒Via orellal, ¿no?