‒Mama, un dia vull llegir el Quixot.
‒¿Per què ho dius? ¿Pel Mortadelo de la Mancha?
‒Sí.
‒Doncs el tenim a casa, però pensa que són dos llibres així, ¿eh? ‒dic, separant el polze i l'índex de la mà dreta.
‒¿Només així? ¿Que petits, no?
‒Així de gruixuts, home!! Jo me l'he llegit més o menys fins a la meitat. Em sembla que vaig començar-lo l'estiu que tu vas néixer. Sigui com sigui, anava tan atabalada que al final no el vaig acabar. És un llibre per a grans, però si te'l vols mirar, ja el buscarem. Ara no sé on para.
‒¿I en català es diu El Quixot de la Taca?
‒Ha, ha, ha, ha!!!!
‒Ha, ha, ha, ha!!!!
‒¿Per què rius, ara? ¿M'ho has dit de broma? Ha, ha!
‒Ha, ha!! No t'ho dic de broma! Mancha és taca en català! Ha, ha!
‒¿I per què rius? ¿Perquè jo ric?
‒Sí!!! Ha, ha!! Don Quixot de la Taca!!! De la Taca!!!
‒Ha, ha, ha!! La Mancha és un lloc, gamarús! En català es diu la Manxa!
‒¿I de veritat es pensa que uns molins són gegants?
‒Sí, sí. Al llibre de debò passa això, sí. Els ataca perquè es pensa que són gegants.
‒Doncs el Mortadelo de la Mancha veu una caca i es pensa que és de cérvol, i llavors el Filemó li diu: "Maese don Quijote, me parece que es una cagarruta de chucho." Ha, ha, ha!!!
‒De vegades aprens unes marranades, amb els mortadelos!!!
Ratolins
‒Mama, ¿a tu et fan por els ratolins?
‒Home, por, no ho sé. Sí que si entressin a casa no m'agradaria gens, això sí. ¿Per què m'ho preguntes?
‒Perquè als còmics, quan hi ha un ratolí, les dones pugen a una cadira i comencen a cridar: "Aaah!!! Aaaah!!!"
‒Ah! Ho dius per això! La veritat és que no em faria cap gràcia. ¿Saps què? Quan el tiet vivia a Amsterdam, un dia va entrar a la cuina i va veure un ratolinet blanc que s'escapava! Després va explicar als amics què li havia passat, i li van dir que a Amsterdam era bastant normal que passés de vegades, perquè hi havia força ratolins.
‒Home, és normal. Clar, si el nom de la ciutat comença dient "hàmster", és normal que hi hagi ratolins. Ha, ha, ha!!!
‒Ha, ha!! Acabes de fer una broma molt bona, Quim!