16 d’abril del 2011

Els meus pollets

Com que no he tingut temps d'escriure, almenys us ensenyaré que macos que són els nostres preciosos pollets. Sóc una Anne Geddes de tercera regional, però espero que no m'ho tingueu en compte!


11 d’abril del 2011

Converses amb el Quim (X)

Poeta
-Au, renta't les mans. I vigila de no mullar-te, que ets un desastre!
El Quim se'n va al lavabo, es renta les mans i torna.
-Mama, no m'he mullat perquè m'he arromangat -i es posa a riure:-Oh! He fet una poesia!

Homes i dones
-Aviam, Quim, ¿tu què ets? ¿Un home o una dona?
-Un nen!


Lectoescriptura (I): la Wii
-Mama, si diem "ui", ¿per què no s'escriu amb u?


Lectoescriptura (II): el senyor de la tele
-Aquí a la tele diu: senyor.
-¿Senyor...? Ah! Bé, de fet hi diu Sanyo.
-¿No diu senyor?
-No, però ja té sentit que ho diguis. Senyor s'escriu S-E-N-Y-O-R.


Roncar
-¿Ho sents, això, Quim...?
El Quim para l'orella...
-Sí.
-¿Saps què és?
-El papa està roncant!
-Doncs sí!
-És que ja és una mica vell. Té 33 anys!!


Pijama calentó
Els pantalons del pijama del Quim no eren del tot eixuts, així que els hem posat una estona sobre de l'estufa perquè s'acabessin d'eixugar. Quan el Quim se'ls ha posat...:
-Estan calents!
-Sí. És que els hem posat a sobre de l'estufa.
-¿Per què?
-Perquè encara estaven una mica molls.
Al cap d'una estona...
-Mama, els pantalons ja s'han descalentat.


Lectoescriptura (III): la ics del xiclet
-Xiclet fa shshshshsh... ¿Té una ics, papa?
-Sí, s'escriu amb ics, molt bé.
-Shshshshshsh... -I afegeix, meditatiu: -Com el soroll del mar...


Impacient
El pare del Quim és a la cuina enllestint el dinar. Fa una estona que el Quim no para d'entrar contínuament a la cuina i demanar coses per picar.
-Papa, vull un petit suisse.
-¿Un altre cop per aquí? De seguida dinem, Quim! Que impacient!!
El Quim torna al menjador.
-Mama, el papa m'ha dit impacient.
-¿I saps què vol dir?
-Vol dir: "Ai! Que pesat!"
-Doncs en aquest cas, sí!

Sopesant opcions...
-Avi, no vull anar a escola...
-Ja ho entenc, Quim, però has d'anar a l'escola perquè és dilluns. I a més, jo haig de treballar...
El Quim rumia...
-Però... ¿has de fer feina aquí a casa o a fora...? És que vull dinar amb tu...



1 d’abril del 2011

A l'hospital

El Víctor fa brometa
De camí a l'hospital...
-No corris tant, que no puc!
-Tu espavila, que total només vas de part.
-El dia que siguis capaç de treure una llimona pel forat del penis, parlarem d'igual a igual.

Resumint
Amic: -¿Però tu et trobes bé...?
Jo: -Sí, bé... Tinc els baixos adolorits, em fa mal l'esquena per l'epidural... Però vaja, bé. És que, clar, són 4 quilos 600 de nena, i havien de sortir...!
Víctor: -"La alegría de ser madre", que diu l'anunci.

Infermera 1: Reivindicant la memòria històrica
-Buf! Tens la vulva tota inflamada! Està per fer-li una foto i que l'ensenyis a ta filla quan sigui gran perquè vegi pel que has passat per tenir-la.
[Nota mental: Crec que amb la narració dels fets ja n'hi haurà prou...]

Infermera 2: El registre mèdic
-Carai, tienes el chichi to inflamao.

Infermera 2: Benvolguda quarantena
-És recomanable que trigueu unes setmanes a tornar a mantenir relacions sexuals...
-Francament, ara mateix tampoc és que...
-Ja, però... mira, si les penseu tenir, tingueu-les amb preservatiu, per evitar infeccions.
-No, si no...
-Però jo t'ho haig de dir perquè mai se sap... Aquí a l'hospital hem caçat al lavabo de les habitacions pares muntant les mares acabades de parir.
-De debò...?!
-Sí.
[Nota mental: Déu meu, només de pensar-ho ja em fa mal.]

La pacient K (I)
-Conec casos de dones que, quan els metges els han dit que segurament els haurien de fer la cesària, han dit: "Ui, no, que neixi normal, que no vull que em quedi cicatriu!". ¿Tu creus que això és normal? A mi, que m'obrin de dalt a baix, si cal, per treure el nen! Que és el teu fill! Ni cicatriu ni què hòsties! Hi ha dones que les haurien de castrar com a les gosses.

La pacient K (II)
-Totes les infermeres d'allà eren unes restretes. No els haurien anat malament un parell de capses d'All Bran a cada una.

La pacient K (III)
-Imagina't, nosaltres superil·lusionats perquè m'havia quedat embarassada, i a la primera visita la llevadora que m'atén, sense ni mirar-me, em pregunta: "-¿Ets tal?". I jo li dic: "Sí". I ella em diu: "¿I vols perdre el fill?". Hi vas tan content, i que el primer que et preguntin sigui això, és molt fort. 

Reflexió paterna
-Mentre paries, jo pensava: "Després d'aquest part, la Gemma no voldrà tornar a passar per això en la vida!"
-Doncs jo m'he sentit millor en aquest part que en el del Quim!