31 de març del 2012

Tu, Laura

De tu, ja en sé força coses, Laura. Que et xucles el llavi de sota quan tens son, i que t'agrada adormir-te pessigant el coll de qui t'acotxa en braços. Que fas el rugit de lleó menys aterridor de la història i aixeques un índex (o els dos) per explicar que tens un any. Que et pixes de riure amb el pallasso de ton germà, que t'abraça, et fa petons i juga amb tu fent-te ganyotes, cantant-te. Que de vegades t'hi empipes, perquè et pren les joguines. Que t'agrada colpejar el piano per descobrir les notes que en surten. Que tens unes cuixes ben molsudetes i cara rodoneta de poma, de galtes infladetes i carnoses.

De tu, ja en sé força coses, Laura. Que tens la rialla fàcil, nasal i contagiosa. Que et deleixes per agafar els comandaments que, gens subtilment, deixo fora del teu abast (cosa que t'indigna). Que quan els aconsegueixes, ets feliç bavejant-los, mossegant-los i pitjant-ne els botons. Que és inútil posar-te mitjons perquè et desvius per treure-te'ls. Que saps perfectament que el biberó que he preparat és per a tu. Que consideres un insult que intentem fer-te dormir al bressol i això et fa bramar com si et perseguissin mil dimonis. Que t'han crescut quatre dents a dalt, i tres a sota, que et fan un somriure tot graciós. 

De tu, ja en sé força coses, Laura. Que amb un suport adient, et poses dreta com si res i rius, triomfal. Que quan et vull canviar els bolquers, agites els peus com si conduïssis una bicicleta invisible. Que crides "Mama!" en imperatiu. Que segurament et quedaran aquests ulls verdmarrons tan boniquets. Que no marxaries mai dels meus braços, pels quals tens una obsessió malaltissa -el teu refugi preferit, l'estança més acollidora. Que pretens menjar fruita en trossos massa grans. Que et fa riure el soroll de la batedora.


De tu, ja en sé força coses, Laura. Que saps assenyalar-me el nas quan et pregunto on és. Que reconeixes el teu nom. Que tombes el cap cada cop que escoltes música. Que esquives fer petons a la galta de ton pare perquè la barba no et fa el pes. Que quan dic no, les comissures dels llavis et baixen i al cap de dos segons comences a plorar. Que quan estàs malalta, no agafes bé el son i et bellugues sense aturador. Que els passejos sota el solet et proven. Que piques de mans contenta quan diem: "Molt bé!" Que et poses les mans al cap per fer el caragol treu banya.


I més coses, Laura. Més coses.


Costa de creure que arribarà el moment que tot això es difuminarà i el seu lloc l'ocuparan altres fites teves, altres problemes teus. La teva primera frase. El teu hipotètic primer xicot, amb més hormones que neurones.


Que important que hi siguis, nineta.


Dorms. Pau.


T'acaricio. El cel d'aquesta habitació en penombra s'omple d'estels d'una dolçor rosa d'olor de nena.

27 de març del 2012

Converses amb el Quim (23)

D'enfadar-se així
Entre plat i plat del dinar, vaig a la cuina i el Quim ho aprofita per treure una joguina...
-Quim, què fas, traient una joguina? És que mai no t'estàs quiet dinant, però ara a sobre treus joguines! Fes el favor de seure, que ja tens el segon plat. Vinga.
-Ai, grfrdrfgbmsdut...! Estic molt enfadat!
-¿Estàs molt enfadat? Doncs jo també ho estic. És que no em fas ni cas, home!
-¿Tu creus que tens més enfadació? Doncs no! Jo tinc més enfadació!


El barrufet malparlat
Mentre rento plats a la cuina, el Quim apareix.
-Mama, ¿saps què? Hi ha un barrufet que diu "hòstia puta"!
-¿Què dius...?
-Que hi ha un barrufet que diu "hòstia puta".
-Però... ¿Ho has vist a la tele, a la pel·lícula...?
-No, al llibre.
-¿Al còmic...? Et deus haver equivocat llegint, Quim. Potser hi deia una altra cosa que s'hi assemblava...
-No, mama. De debò que hi ha un barrufet que diu "hòstia puta". De debò!
-Però...
-¿Vols que t'ho ensenyi?
-Sí, va, ensenya'm-ho.
-Jo t'ho ensenyo. Ja veuràs com diu "hòstia puta".
El Quim se'n va al prestatge dels llibres, agafa el còmic, i comença a passar pàgines, fins que m'assenyala una vinyeta.
-¿Ho veus, mama? El papa em va explicar que aquests dibuixos volien dir que eren paraulotes, i això vol dir que aquest barrufet diu "hòstia puta"!




Quims i Laures
Li dic en broma:
-Sou uns pesats, tu i la Laura! Us llençaré a la paperera!
-¿A la paperera de reciclar?
-Això mateix.
-¿Per tenir més Quims i més Laures?
-¿Per tenir més Quims i més Laures...?
-¿No és això, reciclar?


Astronautes daltònics
El Quim diu que voldria anar a la Lluna, però...
-Mama, ¿hi ha astronautes daltònics?
-Doncs no ho sé, Quim. Potser els daltònics no podeu ser astronautes.
-Doncs mira, quan estiguem tots per anar a la Lluna, i preguntin: "Els daltònics, que aixequin el braç!" Llavors, jo... -i el Quim somriu per sota el nas.
-¿Tu, què? ¿Faràs trampeta i no aixecaràs el braç?
-I així podré anar a la Lluna!
-Que trampós, ¿eh?


Mortadelo y Filemón
Llegeixo un tros de Mortadelo y Filemón al Quim:
-"¡Soy la linda palomitaaa, tita, tita, tita, titaaa...!" Apa! Ha sortit volant, ¿eh? ¿Saps què vol dir, palomita?
El Quim em mira mig incrèdul:
-Sí. Vol dir crispeta!




Mirant la  Fórmula 1
-Quim, ¿saps qui és, aquest?
-No.
-El Michael Schumacher. Fa uns anys, ho guanyava tot!
-¿També a ping-pong...?


Esperit culé
-Mama, ¿oi que si el Barça juga amb el Saragossa volem que guanyi el Barça, però si juguen el Saragossa i el Madrid volem que guanyi el Saragossa?
-Exacte!


La primavera ha arribat (ningú no sap com ha estat)
-Mama, ¿saps què passa el dia 21?
-No. ¿Què passa, el dia 21?
-Que és la primavera!
-Ah, és veritat!
-¿A la primavera es poden menjar gelats?
-Doncs sí, és clar.
-Doncs jo en vull un de dues boles de pistatxo!


El Dia del Pare
-Quim, ¿a l'escola, avui, us han parlat del Dia del Pare?
-No.
-Ah.
-¿Què és, el Dia del Pare?
-Mmmm... És un dia en què estàs content de tenir el pare que tens.
-Doncs això no ho entenc. Jo cada dia estic content de tenir el pare que tinc!
-M'agrada que em diguis això, perquè justament t'anava a dir el mateix, Quim!


El nen preferit
El Quim ja ha aclucat els ulls i es va adormint. Li dic a cau d'orella:
-Ets el meu nen preferit del món.
I ell entreobre els ulls, somriu, em mira i pregunta:
-¿I de l'univers?
-De l'univers, també.
-Doncs mama, jo t'estimo més que tot l'univers, que vol dir tots els planetes, totes les estrelles i tots els meteorits i tot!