11 d’abril del 2013

Converses amb la Laura (4)

Un, dos, tres
La Laura arrenglera tres ninots i em diu:
-Mama, mia: un, do, tes! [=Mama, mira! Un, dos, tres!]
-Molt bé, Laura! I si hi poso també el cargol, quants n'hi ha?
La Laura em mira i diu, resoluta:
-Tes i cagol! [=Tres, i el cargol!]

Dutxar-se
La Laura treu el cap pel lavabo, i veu com em començo a despullar.
-Mama, ¿a dutxar?
-Sí, Laura, ara em dutxaré.
-¿A cul a vuva?
-El cul i la vulva també, sí!

Explicacions
Deixo la  Laura a taula amb un got de plàstic que té tot just un dit d'aigua. Vaig a la cuina a acabar de servir el dinar. La Laura entra al moment i em demana:
-Mama, valló!
-¿Un tovalló? ¿Per què el vols?
-Aba xap! [=L'aigua ha fet: xap!]

Xocolata
-Digues xo-co-la-ta.
-Coxolata!
-Xo-co-la-ta.
-Coxolata!

L'Aquàrium
-Laura, ¿t'agradaria anar un dia a L'Aquàrium a veure peixos?
-Txola, no! Ha, ha! [=Sola, no!]

El color de la caputxa
-I tothom li deia Caputxeta Vermella. ¿I saps per què? ¿Saps de quin color era la caputxa que duia?
-Vet! [=Verd!]
-No, dona! He dit vermella! De color vermell.
-Mamell.
-Això mateix.

Belluguets
-És que no pareu ni un segon! Em deixeu respirar, si us plau?
-No! Lapilar no!

Tornant cap a casa
-Laura, vine. 
-No.
-Va, anem, si us plau. Hem d'anar a casa a dinar.
-No.
-Escolta, hem de marxar, va.
-No.
-Un dia me n'atiparé i marxaré, i et quedaràs sola! Ja n'estic tipa, sempre igual!
-É boma! [=És una broma!] -i es fum a riure!

La cançó de la iaia Montse
-Catxó iaia Motxe.
-¿La cançó de la iaia Montse, vols?
-Txi.
-¿I quina és?
I se la inventa:
-#Catxó iaia Montxe, / li-lu, li-lu, li-lu. / Catxó iaia Motxe, / li-lu, li-lu, li-lu.#  Ha, ha, ha!

1 d’abril del 2013

Converses amb el Quim (37)

Croquetes
-¿De què són les croquetes que has comprat?
-De pollastre i de bolets.
-¿De bolets...? -diu el Quim, amb cara de preocupat.
-Sí.
-Espero que no siguin verinosos...

El castellà enganya
-Mama, ¿oi que el castellà enganya una mica?
-¿Per?
-Perquè prima no vol dir prima, vol dir cosina, i per dir prima es diu delgada!

Mons imaginaris
El Quim té uns espais de temps marcats per poder jugar amb videojocs. Quan encara li falta poc més de mitja hora per poder-se posar a jugar, estirat al sofà i amb aire somiador, deixa anar:
-Com m'agradaria viure en un món que pogués jugar a la Wii sempre que volgués...

Atenció fabricants
El telèfon diabòlic amb què juga la Laura canta:
-#Tengo un amigo, le voy a llamaaaaar. / Lo quiero mucho y con él quiero hablaaaaar. / Le diré: "Hola, ¿cómo te va?" / Luego diré: "¡Adiós!" Ya lo verás.#
I el Quim em mira i diu:
-Aquesta cançó és de tonteries. Trucar a algú i dir-li: "¿Com estàs?", i després dir-li adéu i penjar, ¿a tu et sembla que és normal?

Grans preguntes (3)
-Mama, ¿qui mana més, el rei o l'alcalde?

Grans preguntes (4)
-Mama, ¿qui mana més, el director o el president?

La sort dels germans petits
-Laura, porta'm les sabatilles al sabater -i la Laura ho fa.
-Quina barra, Quim! No li has de demanar que et faci les coses que et toca fer a tu!
-Ah, tu vas decidir tenir un altre fill, doncs, això és sort per mi!

A la dutxa
-Mama, l'aigua surt molt calenta!
-Ja ho canvio, però em sembla que ho pots suportar, ¿eh?
-No ho suporto! Ho insuporto!

Igualar
-Mama, quinze més quinze, ¿quant iguala?