19 de novembre del 2011
Converses amb el Quim (20)
L'ordre dels factors
-Mama, ¿saps què vol dir Angry Birds?
-Què.
-Vol dir: 'ocells empipats'.
-¿T'ho ha dit el papa?
-Sí: angry vol dir 'empipats' i birds vol dir 'ocells'. I jo dic que ha de ser Birds Angry, perquè si no diu "Empipats ocells"!!
A la dutxa
Començo a ensabonar el Quim a la dutxa i es queixa que el sabó és fred...
-Ai! Està molt fred! Ah, per això es diu gel. Com que està tan fred!
Informàtics
Llegint el rètol d'una botiga d'informàtica, em pregunta...
-Mama, ¿què vol dir informàtica?
-¿No te'n recordes, que ahir et vaig parlar dels informàtics? ¿Qui eren, els informàtics?
-Eh... ¿els que fan informes...?
Menjant orada
-Mama, ¿com es diu espina en anglès?
-Ostres, doncs no me'n recordo...
-¿I en italià?
-No ho sé. Si vols, quan acabem de dinar ho busquem al diccionari.
-¿I en l'idioma de la Carla?
[Nota: la Carla és valenciana!]
Menjar bé
Rento plats a la cuina, i apareix el Quim, que sopa al menjador.
-Mama, el papa m'ha dit que em puc menjar un iogurt, però com que tu dius que s'ha de menjar fruita, doncs he pensat que em menjaré un kiwi, que és una fruita. ¿Oi que està bé, això?
:-)
Llegint en anglès
-¿Saps què vol dir, boy?
-Sí. Vol dir 'vaig'.
Mirant els dibuixos
Dibuix animat: -¡Te voy a cortar en pedazos!
Quim: -Mama, ¿oi que pedazos vol dir pets?
Mil flors
-Mama, ¿oi que mil flors són moltes flors?
-Sí... ¿Per què m'ho preguntes?
-Perquè aquí diu "mel de mil flors".
-Ah!
-Jo crec que això no és mel de mil flors, perquè mil flors són moltes flors, i aquest pot és molt petit!!
Formatge fos
Al Quim no li fa el pes que el formatge ratllat es fongui. En veure que sobre les tallarines s'ha fos una mica el formatge ratllat, s'empipa.
-Jo no vull el formatge cremat!
-Quim, el papa no ho ha fet volent, home! És que les tallarines són molt calentes, i han desfet una mica el formatge.
-És culpa del formatge!!!
La pel·li del Tintín
En una escena, la soprano Bianca Castafiore canta tan agut, que comencen a trencar-se els vidres de les ulleres, de la cristalleria, d'unes vitrines...
-Mama, ¿per què es trenquen els vidres?
-Perquè quan es canta molt, molt, molt, molt agut, doncs els vidres es poden trencar i tot.
-¿I si cantem molt greu es tornen a enganxar?
16 de novembre del 2011
Badant, volant, bevent
He quedat amb el meu ciberamic. La frase té un aire de trobada furtiva, fins i tot diria que de clandestinitat adúltera, si no fos que el qui primer l'ha sentida ha estat el meu marit i ha rigut. Ja pot riure, ja, que aquesta tarda de pluja li toca a ell quedar-se amb la canalla. I jo, abans que arribi l'hora de la cita, badaré per la llibreria.
Feia molts dies que no em passejava per una llibreria. I encara més sense haver d'aturar permanentment el Quim perquè no ensopegui aquí, perquè no remeni allà, perquè no arrugui o embruti els llibres. Tinc tres comeses principals. Una: buscar un llibre per al Pere, per agrair-li l'amabilitat i la confiança. Dues: buscar un llibre sobre els gats que el Quim durà a l'escola (són la classe dels gats, i ja se sap). Tres: mirar-me un llibre que tinc pensat per al meu home.
La primera comesa topa amb un entrebanc. Tinc pensat un títol, però a la botiga no el tenen, així que penso un pla B. Miro, fullejo, i finalment em decideixo. Espero encertar-la. Si no, el llibre és prou curt perquè en el cas que el Pere se senti amb l'obligació d'acabar-se'l, almenys no li duri gaire. Primera creueta, doncs.
La segona comesa fa bingo ràpid. Secció infantil, apartat animals, gats. Un parell de llibres. Un no m'agrada. L'altre sí, ja li havia ficat l'ull a la biblioteca. Remirant-me'l, se m'escapa un somriure. Perquè sí, hi ha explicacions que potser són una mica complexes per als nens de quatre anys. I potser la mestra pensarà que caram, quines coses, és fer-ne un gra massa. I la situació em fa certa gràcia, no ho puc evitar. Sobretot quan l'any passat, un dels àlbums del Quim duia una pàgina amb un dibuix per a pintar amb el lema: "L'arrivada a l'escola". Així, amb ve baixa. Au, alegria. I això que a l'escola fan altres coses ben fetes, siguem justos. Però noi... En fi, que sí, que portarà aquest llibre dels gats que explica, entre altres coses, que eren sagrats a l'antic Egipte i tal i tal. Segona creueta.
La tercera comesa fa figa: no tenen el llibre. Bah, tampoc no ve d'un dia, ni de dos.
Llavors, començo a vagarejar, a fer caminar la mirada pels lloms dels llibres, per les portades. Ara que passo els ulls per les prestatgeries, arribo a la conclusió que si mai publico un llibre no acabo de tenir el millor cognom. La B em farà anar a petar al sobreàtic, la gent haurà d'estirar massa el coll per veure'm. Però tampoc és el pitjor lloc: mira el pobre Zarraluki, menjant-se la pols de les soles de les sabates, a la lleixa de sota de tot...
I aquí, entre paper i tinta, portades i autors, em veig com si intercanviés cromos al pati de l'escola. Quiet, de Màrius Serra: tengui. Mal d'escola, de Daniel Pennac: tengui. Animals tristos, de Jordí Puntí: tengui. Los objetos nos llaman, de Juan José Millás: tengui. Tintín a Amèrica, d'Hergé: tengui. Però guanyen per golejada tants falti! Em quedaria aquest. I aquell. I el de més enllà. No, no, em freno. A casa encara tens una pila de llibres endarrerits per llegir, em dic. Posa-hi fre. ¿Que no recordes que t'esperen Cirera (Joan-Lluís Lluís), L'elegància de l'eriçó (Muriel Barbery), El cervell masculí (Louann Brizendine), i alguns altres? Deixa, deixa ara mateix el llibre de la Marta Rojals! Primer, els que tens a casa, he dit! Buf. Penso en fa dos estius, una tarda de cel de panxa de burra, quan, neguitejats perquè se'ns havien acabat les lectures a l'apartament on érem, vam deixar el Quim amb els meus sogres i ens vam encaminar a la prestigiosa llibreria de l'Eroski de Tarragona, com si fóssim uns ionquis a la recerca de la dosi que et farà passar el mono.
I em ve a la memòria la Bel, quan m'explicava que havia tingut alguna enganxada amb el seu ex per la custòdia dels llibres. I penso en el desordre que tenim a casa, en bona part per culpa del maremàgnum de llibres que ja no sabem on desar. I recordo el meu pare, quan tremola de pensar on endossarà els llibres que té al despatx de la universitat quan es jubili d'aquí uns anys (i dic "d'aquí uns" i no "d'aquí a uns" en homenatge a Joan Solà, in memoriam). I escolto la Carla dient-me que vol llogar el seu pis de València a uns inquilins que li respectin la llibreria que hi té, que rodamón com és no pot traginar maletes clafertes de llibres amunt i avall tot lo dia. ¿Qui va ser l'espavilat que es va empescar allò que el saber no ocupa lloc?
Abans de l'estiu, el Quim ja va començar a "llegir amb els ulls", com diu ell. Perquè al principi, li llegíem els llibres. Després, els llegíem junts. Més endavant, de tant en tant llegia sol en veu alta. Fins que li vam explicar que també es podia llegir sense parlar. "¿Vols dir llegir amb els ulls?". Exacte. Quan llegeix amb els ulls torna el silenci a casa. Encara que continuem llegint junts, també.
Voles massa, em dic. Torna a la Terra. Via directa: passa per caixa, que amb el cap als núvols encara faràs salat.
I llavors pujo a la cafeteria on he quedat amb el Pere. Arribo d'hora. Hi ha lloc, sec. La cambrera em pregunta què vull prendre i li demano un te de canyella. I faig temps mentre no arriba el Pere -que té més cabells i menys blancs del que havia anunciat, i que quan somriu em recorda no sé qui; mai no he estat bona fisonomista. I l'espero llegint, esclar.
Feia molts dies que no em passejava per una llibreria. I encara més sense haver d'aturar permanentment el Quim perquè no ensopegui aquí, perquè no remeni allà, perquè no arrugui o embruti els llibres. Tinc tres comeses principals. Una: buscar un llibre per al Pere, per agrair-li l'amabilitat i la confiança. Dues: buscar un llibre sobre els gats que el Quim durà a l'escola (són la classe dels gats, i ja se sap). Tres: mirar-me un llibre que tinc pensat per al meu home.
La primera comesa topa amb un entrebanc. Tinc pensat un títol, però a la botiga no el tenen, així que penso un pla B. Miro, fullejo, i finalment em decideixo. Espero encertar-la. Si no, el llibre és prou curt perquè en el cas que el Pere se senti amb l'obligació d'acabar-se'l, almenys no li duri gaire. Primera creueta, doncs.
La segona comesa fa bingo ràpid. Secció infantil, apartat animals, gats. Un parell de llibres. Un no m'agrada. L'altre sí, ja li havia ficat l'ull a la biblioteca. Remirant-me'l, se m'escapa un somriure. Perquè sí, hi ha explicacions que potser són una mica complexes per als nens de quatre anys. I potser la mestra pensarà que caram, quines coses, és fer-ne un gra massa. I la situació em fa certa gràcia, no ho puc evitar. Sobretot quan l'any passat, un dels àlbums del Quim duia una pàgina amb un dibuix per a pintar amb el lema: "L'arrivada a l'escola". Així, amb ve baixa. Au, alegria. I això que a l'escola fan altres coses ben fetes, siguem justos. Però noi... En fi, que sí, que portarà aquest llibre dels gats que explica, entre altres coses, que eren sagrats a l'antic Egipte i tal i tal. Segona creueta.
La tercera comesa fa figa: no tenen el llibre. Bah, tampoc no ve d'un dia, ni de dos.
Llavors, començo a vagarejar, a fer caminar la mirada pels lloms dels llibres, per les portades. Ara que passo els ulls per les prestatgeries, arribo a la conclusió que si mai publico un llibre no acabo de tenir el millor cognom. La B em farà anar a petar al sobreàtic, la gent haurà d'estirar massa el coll per veure'm. Però tampoc és el pitjor lloc: mira el pobre Zarraluki, menjant-se la pols de les soles de les sabates, a la lleixa de sota de tot...
I aquí, entre paper i tinta, portades i autors, em veig com si intercanviés cromos al pati de l'escola. Quiet, de Màrius Serra: tengui. Mal d'escola, de Daniel Pennac: tengui. Animals tristos, de Jordí Puntí: tengui. Los objetos nos llaman, de Juan José Millás: tengui. Tintín a Amèrica, d'Hergé: tengui. Però guanyen per golejada tants falti! Em quedaria aquest. I aquell. I el de més enllà. No, no, em freno. A casa encara tens una pila de llibres endarrerits per llegir, em dic. Posa-hi fre. ¿Que no recordes que t'esperen Cirera (Joan-Lluís Lluís), L'elegància de l'eriçó (Muriel Barbery), El cervell masculí (Louann Brizendine), i alguns altres? Deixa, deixa ara mateix el llibre de la Marta Rojals! Primer, els que tens a casa, he dit! Buf. Penso en fa dos estius, una tarda de cel de panxa de burra, quan, neguitejats perquè se'ns havien acabat les lectures a l'apartament on érem, vam deixar el Quim amb els meus sogres i ens vam encaminar a la prestigiosa llibreria de l'Eroski de Tarragona, com si fóssim uns ionquis a la recerca de la dosi que et farà passar el mono.
I em ve a la memòria la Bel, quan m'explicava que havia tingut alguna enganxada amb el seu ex per la custòdia dels llibres. I penso en el desordre que tenim a casa, en bona part per culpa del maremàgnum de llibres que ja no sabem on desar. I recordo el meu pare, quan tremola de pensar on endossarà els llibres que té al despatx de la universitat quan es jubili d'aquí uns anys (i dic "d'aquí uns" i no "d'aquí a uns" en homenatge a Joan Solà, in memoriam). I escolto la Carla dient-me que vol llogar el seu pis de València a uns inquilins que li respectin la llibreria que hi té, que rodamón com és no pot traginar maletes clafertes de llibres amunt i avall tot lo dia. ¿Qui va ser l'espavilat que es va empescar allò que el saber no ocupa lloc?
Abans de l'estiu, el Quim ja va començar a "llegir amb els ulls", com diu ell. Perquè al principi, li llegíem els llibres. Després, els llegíem junts. Més endavant, de tant en tant llegia sol en veu alta. Fins que li vam explicar que també es podia llegir sense parlar. "¿Vols dir llegir amb els ulls?". Exacte. Quan llegeix amb els ulls torna el silenci a casa. Encara que continuem llegint junts, també.
Voles massa, em dic. Torna a la Terra. Via directa: passa per caixa, que amb el cap als núvols encara faràs salat.
I llavors pujo a la cafeteria on he quedat amb el Pere. Arribo d'hora. Hi ha lloc, sec. La cambrera em pregunta què vull prendre i li demano un te de canyella. I faig temps mentre no arriba el Pere -que té més cabells i menys blancs del que havia anunciat, i que quan somriu em recorda no sé qui; mai no he estat bona fisonomista. I l'espero llegint, esclar.
5 de novembre del 2011
Converses amb el Quim (19)
Dir-se igual
Mama: -Ostres, el traductor d'aquest conte es diu Ramon Madaula, com l'actor!
Quim: -No sabia que dues persones es podien dir igual.
Mama: -¿Com que no? Si et dius igual que l'avi, els dos us dieu Joaquim R[...]!
Quim: -Ai, és veritat!
Mama: -I fixa't, l'avi del papa també es deia igual!
Quim: -¿Joaquim R[...]?
Mama: -Sí.
Quim: -¿I el segon cognom?
Mama: -Això no ho sé. Papa, ¿com es deia el teu avi de segon cognom?
Papa: -Mmm... Costa.
Quim: -Ha, ha!!
Mama: -¿Et fa gràcia?
Quim: -Sí! Perquè és Costa, com "costa diners"! Ha, ha!
Pregunta retòrica
Mama: -Au, posa el tap a les tisores i desa-les al calaix.
Quim: -¿On és, el tap?
Mama: -No ho sé, Quim. Ets tu qui les ha tretes, tu sabràs on l'has deixat.
Quim: -Busca'l, mama.
Mama: -Busca'l tu, Quim. Les tisores les has agafades tu! I jo estic endreçant, ara.
Quim (mirant al voltant): -¿On és, el tap...?
Mama: -Ai, Quim!!! ¿¿¿Que no t'he dit que el busquis tu???
Quim (empipat): -Que m'ho estic preguntant a mi mateix!!
Comparacions
Quim: -Mira, mama, quina caca més llarga que he fet!! Sembla un xurro de Kit Kat!
Mama: -Ecs...
Quim: -O una botifarra!!
Tot el que entra...
Quim (rondinant): -Mira, mama: el papa m'ha posat molt colacao...
Mama: -No tant, Quim. Mira, jo m'he pres aquesta tassa de cafè amb llet, que és més grossa.
Quim (encuriosit): -¿I has fet pipi...?
Volver...
-Mama, ¿què vol dir volver?
-Vol dir tornar. Hi ha una cançó que diu: #Volveeeeer / con la frente marchita / naninononanoo naninononaaaa.. / Sentiiiiiiir / que es un soplo la viiiiiidaaaaa...#
-És horrorós!
-¿Horrorós...? Espera, que ara recordo la lletra! #Volveeeeer / con la frente marchita / las nieves del tiempo / platearon mi sieeeeeeeeeen...#
(Mirant-me incrèdul): -Doncs també és horrorós!
El fantasma dormilega
Això va passar passejant pel carrer...
Quim: -Mama, ara sóc un fantasma dormilega, ¿eh?
Mama: -¿Un fantasma dormilega...?
Quim: -Sí, que quan fa: "Uuuuh!", llavors, l'altre s'adorm.
Mama: -Ah!
Quim (mirant una dona que se'ns acosta, il·lusionat): -Ara l'hi fem a aquesta senyora, ¿eh?
Llengües
El Quim sent al parc com una mare parla al seu fill en vés a saber quina llengua (¿tagàlog?, ¿vietnamita?). Quan la dona acaba i marxa amb el nano, el Quim em mira, ben sorprès, i diu...:
-Mama, aquesta senyora parla molt malament!
Coses que no agraden
El Quim i son pare juguen a fer el brètol al llit. S'aixafen mútuament i fan el burro. Quan son pare el mig aixafa diu, rient...:
-Ha, ha! Ai, para, para! Quin disgust! Ha, ha!
Refredats
-¿Què, Quim? ¿Com te trobes?
-Molt fatal.
[...]
Quan li preparo una infusió d'herbes...
-Mama, el senyor de la botiga ha dit que les herbes eren bones, però no són bones perquè no m'agraden!
Qüestió de referents
Anant pel carrer, cantem a la Laura la cançó del sol solet...
-...#El pobre sol solet / no té capa, no té capa. / El pobre sol solet / no té capa ni barret...#
-Mama, em sembla que no ha de ser una capa. Ha de ser una bufanda, perquè les capes són per volar...!
Mama: -Ostres, el traductor d'aquest conte es diu Ramon Madaula, com l'actor!
Quim: -No sabia que dues persones es podien dir igual.
Mama: -¿Com que no? Si et dius igual que l'avi, els dos us dieu Joaquim R[...]!
Quim: -Ai, és veritat!
Mama: -I fixa't, l'avi del papa també es deia igual!
Quim: -¿Joaquim R[...]?
Mama: -Sí.
Quim: -¿I el segon cognom?
Mama: -Això no ho sé. Papa, ¿com es deia el teu avi de segon cognom?
Papa: -Mmm... Costa.
Quim: -Ha, ha!!
Mama: -¿Et fa gràcia?
Quim: -Sí! Perquè és Costa, com "costa diners"! Ha, ha!
Pregunta retòrica
Mama: -Au, posa el tap a les tisores i desa-les al calaix.
Quim: -¿On és, el tap?
Mama: -No ho sé, Quim. Ets tu qui les ha tretes, tu sabràs on l'has deixat.
Quim: -Busca'l, mama.
Mama: -Busca'l tu, Quim. Les tisores les has agafades tu! I jo estic endreçant, ara.
Quim (mirant al voltant): -¿On és, el tap...?
Mama: -Ai, Quim!!! ¿¿¿Que no t'he dit que el busquis tu???
Quim (empipat): -Que m'ho estic preguntant a mi mateix!!
Comparacions
Quim: -Mira, mama, quina caca més llarga que he fet!! Sembla un xurro de Kit Kat!
Mama: -Ecs...
Quim: -O una botifarra!!
Tot el que entra...
Quim (rondinant): -Mira, mama: el papa m'ha posat molt colacao...
Mama: -No tant, Quim. Mira, jo m'he pres aquesta tassa de cafè amb llet, que és més grossa.
Quim (encuriosit): -¿I has fet pipi...?
Volver...
-Mama, ¿què vol dir volver?
-Vol dir tornar. Hi ha una cançó que diu: #Volveeeeer / con la frente marchita / naninononanoo naninononaaaa.. / Sentiiiiiiir / que es un soplo la viiiiiidaaaaa...#
-És horrorós!
-¿Horrorós...? Espera, que ara recordo la lletra! #Volveeeeer / con la frente marchita / las nieves del tiempo / platearon mi sieeeeeeeeeen...#
(Mirant-me incrèdul): -Doncs també és horrorós!
El fantasma dormilega
Això va passar passejant pel carrer...
Quim: -Mama, ara sóc un fantasma dormilega, ¿eh?
Mama: -¿Un fantasma dormilega...?
Quim: -Sí, que quan fa: "Uuuuh!", llavors, l'altre s'adorm.
Mama: -Ah!
Quim (mirant una dona que se'ns acosta, il·lusionat): -Ara l'hi fem a aquesta senyora, ¿eh?
Llengües
El Quim sent al parc com una mare parla al seu fill en vés a saber quina llengua (¿tagàlog?, ¿vietnamita?). Quan la dona acaba i marxa amb el nano, el Quim em mira, ben sorprès, i diu...:
-Mama, aquesta senyora parla molt malament!
Coses que no agraden
El Quim i son pare juguen a fer el brètol al llit. S'aixafen mútuament i fan el burro. Quan son pare el mig aixafa diu, rient...:
-Ha, ha! Ai, para, para! Quin disgust! Ha, ha!
Refredats
-¿Què, Quim? ¿Com te trobes?
-Molt fatal.
[...]
Quan li preparo una infusió d'herbes...
-Mama, el senyor de la botiga ha dit que les herbes eren bones, però no són bones perquè no m'agraden!
Qüestió de referents
Anant pel carrer, cantem a la Laura la cançó del sol solet...
-...#El pobre sol solet / no té capa, no té capa. / El pobre sol solet / no té capa ni barret...#
-Mama, em sembla que no ha de ser una capa. Ha de ser una bufanda, perquè les capes són per volar...!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)