A l'hospital

El Víctor fa brometa
De camí a l'hospital...
-No corris tant, que no puc!
-Tu espavila, que total només vas de part.
-El dia que siguis capaç de treure una llimona pel forat del penis, parlarem d'igual a igual.

Resumint
Amic: -¿Però tu et trobes bé...?
Jo: -Sí, bé... Tinc els baixos adolorits, em fa mal l'esquena per l'epidural... Però vaja, bé. És que, clar, són 4 quilos 600 de nena, i havien de sortir...!
Víctor: -"La alegría de ser madre", que diu l'anunci.

Infermera 1: Reivindicant la memòria històrica
-Buf! Tens la vulva tota inflamada! Està per fer-li una foto i que l'ensenyis a ta filla quan sigui gran perquè vegi pel que has passat per tenir-la.
[Nota mental: Crec que amb la narració dels fets ja n'hi haurà prou...]

Infermera 2: El registre mèdic
-Carai, tienes el chichi to inflamao.

Infermera 2: Benvolguda quarantena
-És recomanable que trigueu unes setmanes a tornar a mantenir relacions sexuals...
-Francament, ara mateix tampoc és que...
-Ja, però... mira, si les penseu tenir, tingueu-les amb preservatiu, per evitar infeccions.
-No, si no...
-Però jo t'ho haig de dir perquè mai se sap... Aquí a l'hospital hem caçat al lavabo de les habitacions pares muntant les mares acabades de parir.
-De debò...?!
-Sí.
[Nota mental: Déu meu, només de pensar-ho ja em fa mal.]

La pacient K (I)
-Conec casos de dones que, quan els metges els han dit que segurament els haurien de fer la cesària, han dit: "Ui, no, que neixi normal, que no vull que em quedi cicatriu!". ¿Tu creus que això és normal? A mi, que m'obrin de dalt a baix, si cal, per treure el nen! Que és el teu fill! Ni cicatriu ni què hòsties! Hi ha dones que les haurien de castrar com a les gosses.

La pacient K (II)
-Totes les infermeres d'allà eren unes restretes. No els haurien anat malament un parell de capses d'All Bran a cada una.

La pacient K (III)
-Imagina't, nosaltres superil·lusionats perquè m'havia quedat embarassada, i a la primera visita la llevadora que m'atén, sense ni mirar-me, em pregunta: "-¿Ets tal?". I jo li dic: "Sí". I ella em diu: "¿I vols perdre el fill?". Hi vas tan content, i que el primer que et preguntin sigui això, és molt fort. 

Reflexió paterna
-Mentre paries, jo pensava: "Després d'aquest part, la Gemma no voldrà tornar a passar per això en la vida!"
-Doncs jo m'he sentit millor en aquest part que en el del Quim!