Tornar a la feina

Després d’estar desconnectada totes les vacances, ja torno a ser aquí!

El retorn a la vida laboral ha començat amb alguns canvis. El meu marit coordinarà un projecte a l’institut on treballa, i jo he deixat la ràdio on treballava i m’estreno com a lingüista en un altre mitjà de comunicació. Em va saber greu deixar la ràdio, per alguns companys i perquè hi he après molt sobre la professió, però també és cert que ara tinc més responsabilitats i d’alguna manera es pot considerar que aquesta nova feina és una mena d’ascens. També he conegut els alumnes que tindré aquest curs a la universitat. Les ombres de tot plegat són les formes barroeres amb què m’han tractat en qüestions, em sembla a mi, gens menors. Per exemple, he començat les dues feines sense tenir signat el contracte en cap dels dos casos. Vergonyós.

El Quim està preciós, com podeu comprovar a les fotos d’aquí sota. Ha guanyat força habilitat a l’hora de caminar i ara ja s’aguanta molt millor, tot i que té més tirada a córrer que a caminar, amb els perills que això comporta de clavar-se una bona castanya. Aprèn paraules dia a dia, a un ritme tan ràpid que sorprèn. Has de saber fer la traducció en força casos, però es fa entendre. Una moma és una mosca, una lera és una galeta, l’aní és el pernil, ape és bàsquet, i així anar fent.

L’estiu m’ha deixat un mosaic d’instantànies. El dinar a l’apartament de l’Albert i la Regina. La pedregada a Vila-seca. El Quim jugant a la sorra de la platja. Els sopars amb el Xavi i la Montse a Suïssa. La foto familiar al pati de l'apartament d'Arenys de Munt. Els debats continus amb la sogra sobre si cuinar amb sal o sense. El naixement del Joan, el primer fill de la Tere i el Josep.

Un altre estiu. I un altre retorn al món laboral. I a la blogosfera! Continuareu visitant-me...?

Escenes estivals

En Quim tasta el gelat de llimona...!

A la platja ens dividim la feina: nosaltres fem castells de sorra, i ell els destrossa.

El Quim m'ofereix aigua en un parc de Lausana. (Cristina: reconeixes la samarreta...?)

El Quim cada cop camina millor.

En el ferri de Nyon a Yvoire, sentint la briseta.

Coneixem en Joan, que va néixer el 30 de juny.

L'amor i el crusanet

—Mira, Quim —diu ell mirant-me amb ulls riallers—, ara li donem a la mama, que és guapíssima i ho continuaria sent amb un quart mitxelín, un crusanet de xocolata.

Jo somric, agafo el crusanet que m'allarga i el mossego amb fruïció. Això és una declaració d’amor, i la resta són romanços.

Benvingut, Joan!

El dia 30 de juny va néixer en Joan, el primer fill de la meva amiga Tere, i avui n’he vist les primeres fotografies. Saber que vindria al món em va fer molt contenta. I ara que tot ha anat bé, encara més. És preciós…! Tenim moltes ganes de conèixer-lo en persona. Diuen els seus pares que estan molt cansats, sobretot perquè té tirada a fer serenates de deu del vespre a tres de la matinada. Sigui com sigui, enhorabona als pares! I un petonet pel menut. Benvingut, Joan!

Ai, com se m’estova el cor amb una criatura… Em temo que algú que conec bé ho aprofitarà a favor seu.

Quina fortuna

Feia temps que no anàvem a comprar un grapadet de llibres. Ja se sap: l’Euríbor, muntar l’habitació del nen, la benzina. I a tots dos ens agrada tant llegir, que amb la targeta de crèdit i dins d’una llibreria som un perill, de manera que últimament hem intentat reprimir una mica els nostres instints (que no la lectura, que a casa encara hi ha llibres esperant i la biblioteca n’és plena). Però dilluns a la tarda vam decidir fer una escapada amb l’única intenció de comprar llibres, amb la condició que fossin de butxaca. Uns dies abans, però, ja no ho havia pogut resistir i vaig entrar en una llibreria, vaig anar directa cap als llibres de butxaca en català, i em vaig quedar Tòquio blues de Haruki Murakami (deliciosa traducció d’Albert Nolla, per cert), i L’edat de ferro de J. M. Coetzee. Resulta que se m’ha ficat entre cella i cella preparar una llista de lectures d’autors contemporanis d’arreu del món per a les classes del curs vinent i m’he volgut posar al dia, de manera que aquestes dues opcions encaixaven com anell al dit. A més, el llibreter em va assegurar que L’edat de ferro era fantàstica. Tot just l’he començada, però de moment m’encanta. I com deia, dilluns a la tarda vam anar a comprar llibres. Vam sortir amb un Joan Pons, un Bernardo Atxaga, un Paul Auster i un Sebastià Serrano per a nosaltres, i amb un parell de llibres per al Quim (un del nostre benvolgut Ben Redlich!).

I aquesta tarda he passat per la biblioteca a buscar un dels llibres que necessito per una feina que estic fent. Eren quarts de cinc i no hi havia gaire gent. He agafat en préstec el llibre que tenia pensat i també un altre que he vist per atzar i que també em pot fer servei. Després m’he quedat una estona allà, vagarejant entre els llibres. Com que no he llegit encara res de Henning Mankell ni d’Orhan Pamuk, que si m’agraden també tinc la intenció d’incloure a la llista, he decidit tafanejar què oferia la biblioteca d’aquests dos autors. He mirat les contraportades, he llegit els arguments, he mirat el nom dels traductors i quines editorials els han publicat en català. Al final no m’he endut res d’ells perquè encara estic amb Coetzee, però ja tinc la tranquil·litat de saber que el fons de la biblioteca inclou prou títols d’aquests dos autors.

Quina felicitat, quina pau que em donen els llibres. Recordo el trasbals dels primers mesos del Quim, i com enyorava tenir el meu raconet per llegir, l’estona màgica de comunió amb les paraules. De retrobament amb mi mateixa. De plaer lector. Quina fortuna, haver descobert la felicitat que brinden els llibres.

La gota malaia

Finalment, amor, t'he dit que sí. Potser pels teus arguments, potser perquè no vull acabar ben xopa. Potser perquè, en el fons, venia convençuda de casa.

Mecagon...

Nino-nino-no, nino-nino-no. Puf: estic treballant, estic abraçant, estic canviant bolquers, estic cuinant, estic descansant, estic llegint, estic meditant. I de cop, m’estan molestant. Digui?

-Que tenen línia d’ADSL?
-Que tenen calefacció de gas a casa?
-Que tenen aire condicionat?
-Que tenen un mòbil de contracte?

Número u: primer, hauries d’haver saludat i dir per qui treballes. Número dos: no m’agrada parlar per telèfon. Número tres: encara m’agrada menys si és per amollar-me publicitat, perquè m’estàs robant el meu temps. Número quatre: no penso contractar res per telèfon. Número cinc: i a vostè què li importa.

Els últims que han trucat han estat de Gas Natural. “Tenim una oferta que...”. Vaig tallar la noia.

−Home! Gas Natural! Fa mesos que vaig darrere vostre perquè em feu la revisió de la caldera. El telèfon d’atenció al client té permanentment i sospitosament totes les línies ocupades. Anant per una altra via tampoc no heu resolt el problema, i això que he trucat quatre vegades. Francament, teniu una atenció al client nefasta.

−Eeeeh... Bé, és que és clar, són empreses subcontractades i...

−Però jo amb qui tinc el contracte és amb vosaltres, i per tant, és Gas Natural qui m’ha de garantir el servei, no? No he signat pas cap contracte amb una altra empresa, jo.

−Eeeh... Sí, però...

−I si com a clienta no estic satisfeta, comprendràs que si volgués contractar algun altre servei, m’ho pensaré dues vegades abans de fer-ho amb vosaltres. Així que pren nota que estem molt descontents amb la companyia i que no estem interessats per cap oferta. Bona tarda.

A l’hora de cobrar, molt diligents. A l’hora de demanar, molt insistents. A l’hora de complir, desídia total. Mecagon...