3 de novembre de 2007

Qui m'ha llançat la caca?


Ja està, l’he comprat. Fa uns dies el vaig veure a la llibreria i no me’l vaig quedar, però avui hi he anat directa i, buf!, m’he quedat l’últim que tenien. És el conte Qui m’ha llançat la caca?, amb text i il·lustracions de Ben Redlich. En Furley, un mico, està fent una becaineta tan feliç sota d’un arbre, però es lleva amb una tifa al cap. Evidentment, no li fa cap gràcia i vol descobrir qui ha estat el bromista, de manera que emprèn una recerca per a trobar el culpable. La història i els dibuixos em van fer riure molt. Suposo que en determinats cercles deu considerar-se terriblement perniciós proposar una lectura com aquesta als nens, que promou un acte tan antihigiènic i també --em sap greu revelar-vos en part el final-- la venjança.

D’acord, potser m’hauré de repensar això de llegir-l’hi al Quim si no vull córrer el risc de llevar-me un dia jo també amb una merda al cap, mentre el meu fill es delata rient per sota el nas. Però bé, reconec que el llibre l’he comprat més per a mi que per a ell. Suposo que deu tenir a veure amb aquesta curiosa fal·lera dels catalans pel món escatològic, que ens ha portat a crear la figura del caganer per al pessebre o a elaborar cançons amb lletres nostrades d’alt nivell líric com La caca de la muntanya no fa pudor / encara que la remenis amb un bastó. Justament per aquesta dèria, m’imagino que el conte de Ben Redlich triomfarà a casa nostra.

De tota manera, crec que assumiré el risc que comporta i llegiré el conte al meu fill perquè riguem plegats. Si de cas, ja farem després una sessió didàctica intensa sobre les diferències entre ficció i realitat.

1 comentari:

Inia ha dit...

Un dia vaig estar xafardejant llibres infantils a una llibreria. Pensava lo de sempre: llibres infantils, quin interés poden tenir. Però en vaig trobar de molt curiosos i em van agradar força.
Però sí, llegeix-li a en Quim, que disfrutarà dels llibres ja des de petit!