27 de març del 2010

Bimbo!



La neu, a Barcelona, va arribar amb companyia. L'endemà de la nevada, enmig del carrer, vaig haver d'aturar-me. Al meu costat hi havia aquella nouvinguda, que passejava amb passets àgils i graciosos i anava mirant a banda i banda com atabalada, ignorant els meus ulls sorpresos i encuriosits, que l'escodrinyaven amb simpatia. Semblava que la neu que havia caigut l'hagués tenyida de clapes blanques, brillants sobre el fons negre. Que bonica, vaig pensar mentre me la bevia amb la mirada, feliç d'haver vist aquella bestiola de tan a prop, que de sobte, com si hagués recordat de cop i volta que feia tard, va enlairar-se i va marxar sense acomiadar-se. I llavors, és clar, la pregunta. Com es diu. Com es deu dir. Quina ràbia, quina murga no trobar la paraula, el desig sempre incomplert de saber del cert el nom de cada cosa. M'aigualeix l'alegria, coi. Però l'Ínia, providencial com una bruixa sàvia enmig de la dissort, em dóna la clau. Vaig veure una cuereta blanca. Un nom dringadís per a un ocell preciós. I la meva felicitat, ara ja sí, completa.





Nota per a curiosos: Els ornitòlegs diuen que "fan un bimbo" quan veuen per primera vegada un ocell en llibertat que no havien vist mai abans.



18 de març del 2010

Potser torno i tot


De vegades em pregunto per què faig el que faig, per què deixo de fer el que deixo de fer. Al final, sovint arribo a la conclusió que penso massa, i que les coses em van millor quan, simplement, les faig i llestos.

La Bel es va tornar a enamorar. En Rudolf va plegar de la feina i va escriure un altre llibre. En Xavi i la Montse van tenir la Laia. La universitat ha publicat un estudi en què vaig col·laborar. Vaig deixar la feina de la tele. L'Elvira ha trobat un pis millor... i un compositor. L'Albert es casarà amb la Regina. La Cuqui espera una criatura. El Joan ha crescut com una carabassera.

I el Quim ha crescut tant... Ara toquen virus que van i vénen de l'escola bressol, les corredisses pel parc espantant els coloms que tant odio. I el "Mama, ¿estàs contenta?", que em pregunta somrient quan s'ha recordat de fer el pipí al lavabo. Contentíssima, i tant!

I no havia explicat res de tot això.

¿I el blog?, em deien l'Albert, el Luis. "Allà", els responia. Aquí, vaja.