26 d’octubre del 2010

El viatge de la cigonya

Abans les cigonyes carregaven el farcell amunt i avall i provaven d'arribar com podien a la destinació marcada. Els seus trajectes sovint eren plàcids, però no sempre estaven exempts de perills. Fos com fos, elles, sense gaire ajuda i tan servicialment com podien, procuraven complir la consigna.

Ara les cigonyes tenen ajudants de bata blanca com el plomatge d'aquestes elegants missatgeres migratòries. De tant en tant, enmig del recorregut, les aturen, els demanen informació i els donen consells per aconseguir que arribin a port en la millor de les condicions. Uns ajudants d'aquests van donar a la nostra cigonya un ensurt. Potser no vas per bon camí, li van dir. I ho van justificar en uns papers que dibuixaven la por amb xifres, amb dades estadístiques, amb sigles, amb dates. Ens sembla que potser t'has equivocat, cigonya. ¿Ens deixes comprovar-ho? Si podem, t'ajudarem.

Durant gairebé dos mesos d'angoixa, de dolor, de neguit, d'insomni, hem hagut d'esperar les conclusions dels ajudants. Hem plorat, ens hem abraçat, hem patit junts. I els qui ens estimen ens han fet arribar l'escalfor de l'afecte per provar d'ajudar-nos a foragitar el fred de dins del moll dels ossos.

I va arribar un dia, divendres, que els ajudants van somriure i van pronunciar la paraula normal. I vam tornar a plorar, però aquest cop d'alegria, de felicitat, amb tant d'amor que érem a punt d'esclatar. I la cigonya va sospirar, es va espolsar la inquietud de sobre, va tornar a somriure i va donar les gràcies als ajudants per la seva diligència i les seves maneres amables. Tafanera, abans  d'envolar-se va alçar per un costadet els plecs del farcell i hi va veure una nena. Va tornar a posar la roba a lloc, va respirar fort i va agafar el seu farcell amb energia renovada, contenta, estarrufada, decidida, i amb les ales ben esteses va reprendre el vol.

Que tinguis un viatge tranquil, cigonya. Sense entrebancs, sense núvols que et desorientin, sense que un mal vent et colpegi el farcell.

9 d’octubre del 2010

Converses amb el Quim (VI)

Doncs tens raó...
-Quim, ¿quin número és més gran, el cinc o el deu?
-L'onze.

El significat dels números
-Mira, duus una samarreta amb el número 85. ¿Per què deu ser?
-Perquè quan jugui al Barça duré el 85.

El senyor moc
-Apa, Quim, quin senyor moc!
-El moc no és un senyor! No té cara ni res!

No sóc una pilota
Quim: -Mama, ets molt guapa.
Pare: -Ets un pilota, Quim.
Quim: -No sóc una pilota! Les pilotes són rodones i no tenen peus!

Els pebrots bons
-Mama, ¿què és això?
-És pebrot.
-Vull pebrot.
-¿El vols tastar?
-Sí!
-Em sembla que no t'agradarà...
-Sí que m'agradarà!
-D'acord. Té, un trosset.
El Quim se'l posa a la boca, i l'escup instantàniament.
-Ha, ha! Ja t'ho he dit, que no t'agradaria el pebrot!
-Sí que m'agrada!
-Però si l'has escopit! No t'agrada, el pebrot!
-És que m'agraden els pebrots bons.


Cap quadrat
-Quim, ets un cap quadrat!
-Jo no tinc el cap quadrat! El té el Bob Esponja! Jo tinc el cap rodó!

Anys i espelmes
-Mama, vull que el germanet tingui tres anys.
-Però Quim, els nens, quan neixen...
-...tenen zero anys!
-Això mateix, no tenen cap any, encara.
-¿I saps què vol dir?
-¿Què vol dir...?
-Vol dir que no hi ha cap espelma!!

Derivació
Un cotxe molt corredís (=que corre molt)
Ets molt escapadora (=t'escapes ràpid)
Sóc un bon muntador (de peces de Lego)