29 de setembre del 2011

Capitana Enciam


Quan vam parlar amb el director de l'oficina bancària, ens va amagar un detall no precisament fútil: la hipoteca que contractàvem no es podia subrogar. És a dir, que si volíem canviar d'entitat, havíem de cancel·lar la hipoteca allà i tornar-la a obrir a l'altra caixa, amb la burocràcia i la despesa que això suposa (tornar a valorar el preu del pis, tornar a passar pel notari, tornar a negociar condicions, etc.). No explicaré els detalls del cas, però quan ho vam descobrir, ens vam sentir estafats. Molt estafats. I impotents.

Quina impotència, quan t'estafen. I a mi, diumenge, encara que a més petita escala, em van tornar a estafar.

Mentre esperava que el Quim i son pare tornessin del correfoc infantil de la Mercè, vaig entrar en un bar a berenar. La Laura dormia com un angelet. Ai, que bé, vaig pensar, una estona de pau! Vaig demanar un caputxino i una magdalena. Boníssims, quin plaer. Fins que em van portar el tiquet.

Caputxino: 2'85 €. Magdalena: 1'50 €. Suplement de llet: 0'35 €. IVA: 0,35 €. Vaig avisar la cambrera que tan amablement m'havia atès, per dir-li que en primer lloc, jo no havia demanat cap "suplement de llet". I en segon lloc, que a la carta hi deia que l'IVA estava inclòs en els preus. Per tant, em volien cobrar 70 cèntims de més. La noia em va respondre que el caputxino que m'havia pres era "italià" i no "vienès", i que l'italià duia aquest misteriós "suplement de llet". I que era el caputxino que servien per defecte si no se'ls indicava el contrari. Vaig protestar, perquè a la carta que m'havia mirat només hi constava un caputxino (el vienès). I en tot cas, quan jo havia dit que volia un "caputxino", sense cognom, no m'havia pas preguntat quin volia! Pel que feia a l'IVA, em va dir que era cosa de l'encarregat. "Si t'esperes un moment, l'aviso." Perfecte, m'espero.

I em van fer esperar, és clar. L'encarregat va entonar la mateixa cançó que la cambrera pel que fa al "suplement de llet". I quant a l'IVA, després de pensar-hi uns segons, va improvisar que era perquè havia consumit en una taula, i no a la barra -diria que era el primer cop que sentia a parlar de l'IVA. ¿Des de quan l'IVA té a veure amb això? D'altra banda, jo havia fet els deures: "A la carta només hi diu que hi ha un suplement de 10 cèntims per seure a la terrassa, però jo he estat a dins del local." Vaig repetir que no em tocava pagar aquells 70 cèntims, i ell dubtava. Potser era el primer cop que algú protestava. Veient-lo força perdut, vaig accedir a pagar el que deia el tiquet, però vaig demanar el llibre de reclamacions.

I torna a esperar. Però ja havia decidit que aquest cop no em rendiria. ¿I si resulta que a tothom li estan cobrant l'IVA dues vegades? Això acaba sent una picossada, a final de mes! I el "suplement de llet", si se'm permet la broma fàcil, era un suplement de mala llet que a sobre et cobraven. Al final, em van portar els fulls de reclamació. En vaig haver d'omplir tres: un per a mi, un altre per a l'establiment, i el tercer per a l'Administració. Llavors, l'encarregat me'ls va segellar, i se'n va quedar un.

Entre les esperes, i haver d'emplenar els tres fulls, vaig passar més temps emprenyada que gaudint del berenar. I això encara em sulfurava més. Però havia decidit que calia protestar, que almenys, potser, algú em donaria la raó. I és el que busco, perquè de fet, el fax que he enviat a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor m'ha costat més que els 70 cèntims que demano que em retornin. Però ja ho deia el Capità Enciam, els petits canvis són poderosos. Decidir-se a presentar una queixa oficial és un gest petit. Però potser així evitem estafes grosses.

Ara ja desfogada, em sento millor. Una heroïna d'anar per casa. Però malaguanyats caputxino i magdalena, casumdena...

21 de setembre del 2011

Converses amb el Quim (XVI)

Honestedat
-Coi, Quim! ¡¿¡¿Es pot saber per què tornes a anar descalç?!?!
-És que em pensava que no m'havies vist...


Calçotets
Quim: -Ai, m'ha caigut el... ha, ha, ha!
Mama: -¿Per què rius?
Quim: -Perquè anava a dir "el barrufet"! Però no és el barrufet, és el calçotet!


La samarreta del Barça
Mama: -No m'havia fixat que a la màniga hi ha lletres! ¿Què hi diu? "Més que un club".
Quim: -Això vol dir que són dos clubs!


Traduttore, traditore!
-Mama, ¿"el templo maldito" vol dir "el temple mal dit"?


Qüestió de comoditat
-Mama, ¿em portes aigua, si us plau?
-Quina barra! Vés-hi tu, a buscar-ne!
-És que si hi vaig jo em perdo un tros de la pel·lícula!!


¿Qui és l'amo?
Quim: -Papa, ¿em poses aigua, si us plau?
Papa: -I tant. ¿Què es diu?
Quim: -Gràcies.
Papa: -Gràcies, oh pare estimat.
Quim: -:-)
Mama: -Gràcies, gran amo.
Quim: -Amo, no! El papa no té cap gos i tu tampoc!


Llimar-se
-Mama, aquest matí m'he llimat les ungles.
-¿Ah, sí?
-Sí. Però amb una llimona no, ¿eh?


La definició de canapè
Mama: -Sembla que a la Laura li agrada aquest parc, ¿oi? Que bé que el papa l'hagi muntat!
Quim: -Sí! ¿Saps, mama? Era sota el llit, que es pot aixecar, com un tresor!


El DNI
Quim: -Mama, ¿què és el DNI?
Mama: -Aquella targeta on posa com et dius, i hi ha la teva foto... Com la que duc a la cartera.
Quim: -¿Si dic "¿Com et deenaís?" vol dir "¿Com et dius?"?


Santa Rita
-Mama, aquesta botiga es diu Santa Rita.
-Sí. ¿Saps què diuen, en castellà?
-¿Què diuen?
-Santa Rita, Rita, Rita, lo que se da no se quita.
(Amb total indiferència): -Doncs quina tonteria.


Semblances bilingües
Mama: -¿Saps què m'ha dit, la mama de l'Unai?
Quim: -¿Què t'ha dit?
Mama: -Que tu i la Laura us assembleu molt.
Quim: -¿Però t'ho ha dit en català o en castellà?
Mama: -Doncs... en castellà.
Quim: -Llavors t'ha dit: "El Quim y la Laura se asemblan mucho".


Marit i...
-Mama, ¿què era un marit?
-El papa és el meu marit, perquè estem casats.
-¿I tu ets la seva marida?



16 de setembre del 2011

Marcianades

Vet aquí les marcianades del Quim i son pare per passar la tarda... Si no ho enteneu, més detalls a Bona nit.

13 de setembre del 2011

No em gelis

¿Em veus? Estic recoberta de glaç. Com el cantó de la capsa de bombons que, per descuit, toca el fons de la nevera. ¿Ho has sentit? Zzzzzzzzat! Gelada. De cop. I això que aquest setembre s'ha vestit de calor d'agost.


No em puc moure. Cosina germana de la dona de Lot.


I després, com un caragol avergonyit, provo d'arraulir-me dins de la closca. Provo de fer veure que no, que no he sentit el que em deies. O com m'ho deies. Però no.


Amb les ungles -a poc a poc, amb compte- vaig fent saltar escates de gebre. Mirallets que s'esberlen en caure a terra.


De sempre saps que sóc fredolica. No em gelis, si us plau.

7 de setembre del 2011

Converses amb el Quim (XV)

Baconeta
Com que la Laura és tan rodanxona, de vegades li dic...:
-Baconeta!
-A mi em va agradar molt anar a les baconetes amb els avis. Mama, ¿per què li dius baconeta a la Laura?
-Ha, ha! Tu vols dir les vagonetes!
-Ai, sí! M’he equivocat!

I aquella mateixa tarda...
-Mama, ¿oi que avui farem una baconeta?
-Nooo! Farem una barbacoa!

Quina coincidència!
-Mama, ¿el Martí quan va néixer?
-El 16 de juliol.
-¿I la Laura, quan va néixer?
-El 18 de març.
-¿I jo, quan vaig néixer?
-El 20 d’abril.
I s’exclama, amb una gran sorpresa...:
-El 20 d’abril!! Com el meu aniversari!!!
-¿Quina coincidència, eh?

El casal d’avis
-Mama, aquí hi diu: “Casal d’Avis Penitents”.
-Sí, molt bé.
-¿Un casal d’avis és un lloc on es casen els avis?

Quarter
-Mama, sóc el quarter.
-¿El quarter?
-Sí: aquest nen és el primer, el papa el segon, la nena la tercera i jo el quarter.

Cal beure aigua!
Durant alguns dies, el Quim em pregunta:
-Mama, ¿oi que si no bevem aigua ens morim?
I a mi em sorprèn la pregunta fins que lligo caps el dia que em sento dir...:
-Buf! Em moro de set!

Joves i vells
Quim: -Àvia, ¿tu quin nen tindràs a la panxa?
Àvia: -Jo ja no puc tenir nens a la panxa, Quim. Sóc molt gran, ja. Això si de cas la mama, que encara és jove.
Quim: -Mama, ¿tu, quan eres jove, quants anys tenies?
Mama: -Ostres, doncs és una bona pregunta!
Avi: -Jo sí que sóc molt jove!
Quim: -Nooo!! Tu no ets jove, avi!! Tu ets vell! Que ja tens molts cabells blancs!!!

Formigues
-Quim, ajuda’m a espolsar les formigues de la tovallola.
-És que m’agrada més agafar-les i trencar-les pel mig.

Centpeus
Papa: -Mira quin cuc, Quim! És com un centpeus, però més curt.
Quim: -Potser és un trentapeus.

Carrefour
Iaia: -¿T’agraden els albercocs?
Quim: -Sí, i també m’agraden els iogurts d’albercoc. Els comprem en un carrer que es diu carrer Four.