Converses amb el Quim (XV)

Baconeta

Com que la Laura és tan rodanxona, de vegades li dic...:

-Baconeta!

-A mi em va agradar molt anar a les baconetes amb els avis. Mama, ¿per què li dius baconeta a la Laura?

-Ha, ha! Tu vols dir les vagonetes!

-Ai, sí! M’he equivocat!

I aquella mateixa tarda...

-Mama, ¿oi que avui farem una baconeta?

-Nooo! Farem una barbacoa!

Quina coincidència!

-Mama, ¿el Martí quan va néixer?

-El 16 de juliol.

-¿I la Laura, quan va néixer?

-El 18 de març.

-¿I jo, quan vaig néixer?

-El 20 d’abril.

I s’exclama, amb una gran sorpresa...:

-El 20 d’abril!! Com el meu aniversari!!!

-¿Quina coincidència, eh?

El casal d’avis

-Mama, aquí hi diu: “Casal d’Avis Penitents”.

-Sí, molt bé.

-¿Un casal d’avis és un lloc on es casen els avis?

Quarter

-Mama, sóc el quarter.

-¿El quarter?

-Sí: aquest nen és el primer, el papa el segon, la nena la tercera i jo el quarter.

Cal beure aigua!

Durant alguns dies, el Quim em pregunta:

-Mama, ¿oi que si no bevem aigua ens morim?

I a mi em sorprèn la pregunta fins que lligo caps el dia que em sento dir...:

-Buf! Em moro de set!

Joves i vells

Quim: -Àvia, ¿tu quin nen tindràs a la panxa?

Àvia: -Jo ja no puc tenir nens a la panxa, Quim. Sóc molt gran, ja. Això si de cas la mama, que encara és jove.

Quim: -Mama, ¿tu, quan eres jove, quants anys tenies?

Mama: -Ostres, doncs és una bona pregunta!

Avi: -Jo sí que sóc molt jove!

Quim: -Nooo!! Tu no ets jove, avi!! Tu ets vell! Que ja tens molts cabells blancs!!!

Formigues

-Quim, ajuda’m a espolsar les formigues de la tovallola.

-És que m’agrada més agafar-les i trencar-les pel mig.

Centpeus

Papa: -Mira quin cuc, Quim! És com un centpeus, però més curt.

Quim: -Potser és un trentapeus.

Carrefour

Iaia: -¿T’agraden els albercocs?

Quim: -Sí, i també m’agraden els iogurts d’albercoc. Els comprem en un carrer que es diu carrer Four.