7 de setembre de 2011

Converses amb el Quim (XV)

Baconeta
Com que la Laura és tan rodanxona, de vegades li dic...:
-Baconeta!
-A mi em va agradar molt anar a les baconetes amb els avis. Mama, ¿per què li dius baconeta a la Laura?
-Ha, ha! Tu vols dir les vagonetes!
-Ai, sí! M’he equivocat!

I aquella mateixa tarda...
-Mama, ¿oi que avui farem una baconeta?
-Nooo! Farem una barbacoa!

Quina coincidència!
-Mama, ¿el Martí quan va néixer?
-El 16 de juliol.
-¿I la Laura, quan va néixer?
-El 18 de març.
-¿I jo, quan vaig néixer?
-El 20 d’abril.
I s’exclama, amb una gran sorpresa...:
-El 20 d’abril!! Com el meu aniversari!!!
-¿Quina coincidència, eh?

El casal d’avis
-Mama, aquí hi diu: “Casal d’Avis Penitents”.
-Sí, molt bé.
-¿Un casal d’avis és un lloc on es casen els avis?

Quarter
-Mama, sóc el quarter.
-¿El quarter?
-Sí: aquest nen és el primer, el papa el segon, la nena la tercera i jo el quarter.

Cal beure aigua!
Durant alguns dies, el Quim em pregunta:
-Mama, ¿oi que si no bevem aigua ens morim?
I a mi em sorprèn la pregunta fins que lligo caps el dia que em sento dir...:
-Buf! Em moro de set!

Joves i vells
Quim: -Àvia, ¿tu quin nen tindràs a la panxa?
Àvia: -Jo ja no puc tenir nens a la panxa, Quim. Sóc molt gran, ja. Això si de cas la mama, que encara és jove.
Quim: -Mama, ¿tu, quan eres jove, quants anys tenies?
Mama: -Ostres, doncs és una bona pregunta!
Avi: -Jo sí que sóc molt jove!
Quim: -Nooo!! Tu no ets jove, avi!! Tu ets vell! Que ja tens molts cabells blancs!!!

Formigues
-Quim, ajuda’m a espolsar les formigues de la tovallola.
-És que m’agrada més agafar-les i trencar-les pel mig.

Centpeus
Papa: -Mira quin cuc, Quim! És com un centpeus, però més curt.
Quim: -Potser és un trentapeus.

Carrefour
Iaia: -¿T’agraden els albercocs?
Quim: -Sí, i també m’agraden els iogurts d’albercoc. Els comprem en un carrer que es diu carrer Four.

2 comentaris:

Carla ha dit...

El teu fill em té el cor robat!

Víctor Ruset i Díaz ha dit...

Ho sé, Carla, ho sé!