12 de juny del 2014

Fotoprix es disculpa

Després de publicar l'última entrada, Fotoprix s'ha posat en contacte amb mi per demanar-me disculpes. Tenint en compte que l'empresa no quedava gaire ben parada, em sembla just reproduir l'intercanvi de missatges que hem tingut.

1. Missatge meu 

Hola,

Arran d'un escrit al meu blog, titulat Indignació al Fotoprix i que vaig enllaçar a través de Twitter, m'heu demanat disculpes en un tuit i també que em posi en contacte amb vosaltres en aquesta adreça. Aquí em teniu, doncs.

Vagi per endavant que agraeixo les vostres disculpes.

Salutacions,

G.

2. Resposta de Fotoprix

Bon dia, G.,

Primer de tot, volem donar-te les gràcies per haver-te posat en contacte amb nosaltres.

Voldríem parlar amb la franquícia o encarregat i saber com ofereix i a qui ofereix aquest servei per tal de millorar la relació amb els nostres clients. És un servei demandat i que es sol·licita, però entenem que aquesta manera d'oferir el servei, i més per a un nen o nena, no és evidentment la més adient, ni es tracta del públic al qual es pretén arribar.

Et demanem les més sinceres disculpes.

Moltes gràcies,

Departament Web

3. Resposta meva

Bon dia,

Us agraeixo l'interès. La botiga on em va passar és la del carrer Tal número tal de Barcelona.

Salutacions,

G.


*He corregit les faltes del seu missatge. Ehem.

10 de juny del 2014

Indignació al Fotoprix

Entro a un Fotoprix a fer fotos de carnet per a la meva filla de tres anys. La dependenta li tira un parell de fotos, i em deixa triar la imatge que m'agradi més. Trio. Mentre la noia passa les fotos a l'ordinador, jo vigilo la nena, que trasteja per la botiga. De reüll, veig una foto de la meva filla a la pantalla de l'ordinador plena de puntets i ratlles de color blau al contorn dels ulls, al nas, a la boca. No entenc res. La dependenta em diu que ja està i m'ensenya dues imatges de costat a la pantalla. "Mira, hi ha la versió original, que és aquesta, que et surt per sis euros i noranta-cinc cèntims. I si vols, pots tenir aquesta versió millorada de la foto per dotze euros i escaig." La versió millorada és la foto de la meva filla retocada. No retoquen ombres, contrastos o zones borroses: retoquen la cara de la meva filla. M'horroritza el simple fet que m'hagin fet aquesta proposta, però sempre que em quedo en estat de xoc no reacciono fins al cap de cinc minuts. Evidentment, trio la foto normal, amb la meva filla preciosa i maquíssima i gens retocada. I que continuaria sent preciosa i maquíssima si fos guenya, si tingués les orelles grosses, si fos prima com un secall, si li faltés un braç. I tot el dia que em corren insults pel cap i ganes d'escriure a la Jade Beall. I el que més em dol és haver-los pagat el tiquet, quan hauria d'haver fotut el camp engegant-los amb una rèplica irònica i cruel. Com a mínim.

7 de juny del 2014

Converses amb la Laura (9)

El conductor

‒Mama, hi ha un conduista dins del cotxe.

La síndria

‒La síndria sembla enamorada!
‒¿Ah, sí? I per què, a veure.
‒Perquè és mamella.
‒¿I si és vermella és com si estigués enamorada? A veure, explica-m'ho més bé, això.
‒Perquè si som enamorats, tenim les galtes mamelles!
:-)

Trastos

Tieta: ‒Va, trastos.
Laura: ‒Tieta, no ens agrada que ens diguis trastos, millor que em diguis reina. O millor princesa.
Quim: ‒I a mi, Quim.

En anglès

‒Mama, llegeix el conte en anglès.
‒No en sé, aquest és en català i no te'l sé anar traduint a l'anglès...
‒Jo sí.
‒¿Ah, sí?
‒Sí. Mira: "Geladafdfdafdamljoeinpolmpeolaocavafafdalk faoidañlk..."

Anar a saltar

‒Mama, ¿anirem a saltar?
‒¿A saltar?
‒Tu ho has dit abans.
‒¿Jo?
‒Sí.
‒...
‒Així, boing, boing.
‒Sí, ja sé què vol dir saltar, però... Ah! Ha, ha! He dit votar! Però no és votar de saltar, bonica.
‒¿No?
‒No. Votarem per escollir els nostres representants electes a les institucions europees.
‒...
‒¿Què, m'has entès? Ha, ha!
‒...
‒...
‒Mama, ¿què vol dir "ni idea"?
‒Vol dir: "No en sé res, de tot això!"
‒Ni idea.