Em sorprèn, i molt, cada cop que ho llegeixo. A cada vagó del metro de Barcelona, hi ha quatre seients de color diferent a la resta, i a la finestra que tenen just darrere hi ha enganxat un rètol que diu: “És obligatori cedir aquests seients a persones que mereixen una atenció especial.” El cartellet va acompanyat dels dibuixos d’una embarassada, un home amb crosses, una persona gran amb bastó, i una dona amb una criatura en braços.
No em direu que no és d’una absurditat suprema que se suposi que només aquells quatre seients del comboi estan reservats! ¿Haig d’entendre que si sec en un altre dels seients no és necessari que m’aixequi per deixar el meu lloc a algú que ho necessita? Quan vaig formar part del col·lectiu que mereix una atenció especial, és a dir, quan tenia una panxota considerable d’embarassada, sort en vaig tenir dels passatgers que em van cedir el lloc sense preocupar-se de si ocupaven els presumptes seients reservats o no.
He pensat a escriure a Transports Metropolitans de Barcelona per demanar-los que canviïn el rètol. Només caldria canviar les paraules aquests seients per el seient, i llestos. Seria bonic, però, viure en un lloc on no calgués posar aquests rètols perquè tothom ho té tan assumit, que no és necessari fer recordatoris que obeeixen al més estricte sentit comú.
[Nota: Ara mateix (22/10/07 a les 9:40) he fet arribar a TMB el suggeriment de canvi. Ja us mantindré informats de la resposta.]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada