Reformes

Mai no havíeu vist unes reformes tan discretes i poc sorolloses com aquestes.

Converses amb el Quim (35)

Avantpassats
-Mama, ¿com es deia el meu besavi?
-Ui, en tens molts, de besavis. A veure, ja saps que un es deia Joaquim, com tu.
-Ai, sí.
-Un altre es deia Jaume, un altre Salvador, un altre...
I el Quim, per a qui fer una pregunta no implica necessàriament escoltar la resposta completa, pregunta:
-¿I el meu megaultrarebesavi?

Toros
-Mama, un dia m'agradaria veure torejar.
-No pots anar a veure torejar, Quim -fa cara de sorprès.
-¿Per què?
-Perquè acaben matant el toro, i no són coses que hagi de veure un nen.
-¿El maten?
-Sí. Li van clavant una mena de punxes, i després una espasa, i el maten. I es veu la sang, i com pateix. I un nen no ha de veure tot això.
-¿I per què el maten si no els ha fet res?
-Bona pregunta, Quim. Jo em pregunto el mateix. No em sembla que estigui bé, fer això. Per això no m'agraden, els toros.
-Jo penso que potser estan malament del cap. Diuen: "Com que el toro ens pot embestir, doncs, el matem."

Megàfon
-Mama, ¿parlem amb el parlòfon?

Raonament
Mama (fent broma): -¿T'imagines que el Hulk fos el senyor Alfred?
Quim: -No pot ser el senyor Alfred! El Hulk no existeix!!
Mama: -¿I com ho saps? ¿N'estàs segur?
Quim: -A més, no pot ser el senyor Alfred perquè duu ulleres, i el Hulk no en porta.

Lesbianes
-Mama, el Tal diu que dos homes o dues dones no es poden casar.
-Doncs ara sí. Abans no podien, però ara sí.
-¿No podien?
-No, perquè hi ha gent a qui no li sembla bé. Però a mi em sembla bé. Si s'estimen, ¿per què no s'han de poder casar?
-Com la C., que té una nòvia.
-Això mateix.
-Doncs si són dues dones està bé, perquè si una vol tenir fills i l'altra no, doncs la que vol tenir fills es queda embarassada, i l'altra no!

Desavantatges de ser Hulk
-Com m'agradaria ser el Hulk...
-¿Per què? ¿Per ser fort?
-Sí!
-Doncs mira, si fossis el Hulk no hi cabries a casa, ¿eh? Es fa molt gros!
-Doncs llavors el Superman.

Complint promeses :)

¿Us n'arriba l'oloreta? Va per tu, iaia!

¿Tú eres la Gemma?

Acompanyada de la meva mare, vaig seure en aquell banc del tanatori amb febre, amb mal de cap, amb els ulls vermells i inflats, congestionada per la grip i per la pena, amb un mocador moll a la mà. Acomiadàvem la meva àvia paterna, la iaia Carme. Un grupet de tres o quatre àvies vestides sòbriament, de cara afligida i mirada trista, eren una mica més enllà. Van tombar el cap, em van veure, van comentar alguna cosa entre elles i se'm van acostar amb les passes menudes i inestables de les senyores grans.

-¿Tú eres la Gemma?

-Sí.

-Te quería mucho. "La Gemma", "la Gemma"...

"Te quería mucho", havia dit una d'elles. Les altres havien assentit. Eren veïnes amb qui ella xerrava, o prenia un cafè,  i que li deixaven l'¡Hola! o el Lecturas si ja havien donat la revista per llegida.

Jo també m'estimava molt la meva àvia. Aquell dia era el meu aniversari, i a fe de Déu que no tenia pas ganes de celebrar res. I aquell "Te quería mucho" inesperat donava voltes i voltes dins meu. Com si no sabés on havia d'assentar-se.

M'he anat repetint aquella frase al llarg dels anys. "Te quería mucho" com un mantra tendre, com un record càlid. Com l'olor dolça de la coca de pinyons de la iaia Carme acabada de sortir del forn. El dolor tornava les paraules una mica cantelludes, amb les durícies de la pèrdua, però el temps me les ha retornat de tacte suau, com el còdol de vores arrodonides pel córrer de l'aigua.

Ara que sovintegen més els dies que m'armo de la paciència i el valor necessaris per posar-me davant dels fogons amb aspiracions que van una mica enllà de la senzilla cuina de supervivència, potser ha arribat el moment d'intentar preparar la coca de la iaia. Per ella. Per mi.

Converses amb el Quim (34)

Falsos amics
El Quim es mira els noms de les notes escrits a les làmines d'un metal·lòfon, i em pregunta:
-Mama, si hi ha una nota que es diu "si", ¿per què en anglès no es diu "yes"?

Cal·ligrafia
El Quim i jo fem la llista de la compra. Em toca apuntar "formatge", i ho escric en lletra majúscula.
Quim: -Mama, ho has escrit malament!
Mama: -¿Malament?
Quim: -Sí! Has escrit "format-sis-e"! La "G" s'escriu amb aquest palet recte!!!

L'himne del Barça
Quim: -#Una bandera és sa germaaaaaaaaana!#
Mama: -Ha, ha! Diu "ens agermana", Quim!
El Quim escolta de nou l'enregistrament unes quantes vegades, i al final conclou:
Quim: -Mama, diu "és sa germana" perquè jo no sento la ena!!

Hulk
Son pare té forats a les aixelles d'una samarreta. Fa veure que es torna gros i que per això l'ha foradada.
Papa: -¿Ho veus? Sóc com el Hulk! Em faig gros i estripo la roba!
El Quim, que sovint trinxa els pantalons, duu pegats als que duu posats, a l'altura dels dos genolls, i li respon:
Quim: -Jo també sóc el Hulk! Per això la mama em va posar aquests pegats als pantalons!!

Pestanyes i desitjos
Mama: -¿Què? ¿Ja has bufat la pestanya?
Quim: -Sí.
Mama: -¿I has demanat un desig?
Quim: -Sí. Que tu i el papa no em castigueu mai!
[Nota: Hi ha vegades que té desitjos més altruistes, com ara que no ens posem mai malalts.]

Converses amb la Laura (3)

Clar i català
Mama: -Si ara me'n vaig a dutxar el Quim, ¿t'estaràs tranquil·la?
Laura: -No.
Mama: -Quim, et dutxo demà al matí.

Les figuretes del pessebre
Mama: -Mira, ¿saps qui és aquest?
Laura: -A papa.
Mama: -Ha, ha! Té barba, però no és el papa. És sant Josep.
Laura: -Pep.
Mama: -Això mateix. I aquesta és la Verge.
Laura: -Xexe.
Mama: -Això mateix, la Verge Maria.
Laura: -Ia.
Mama: -Maria, sí. ¿I aquest, saps qui és?
Laura: -A nena.
Quim: -Ha, ha! No és una nena, és un nen!
Mama: -Ha, ha!
Laura (seriosa): -A nena!
Mama: -És el nen Jesús.
Laura (ofesa): -A nena!
Quim: -No és una nena, Laura! És un nen! 
Laura (indignada): -A NENA!
Mama: -Bé, doncs. Aquest 2012, Déu ha nascut dona. Tampoc no em sembla malament, Laura.

No
Mama: -Quina nena més bonica!
Laura (somrient): -No, ica no.
Mama: -Guapa!
Laura (somrient): -No, apa no.
Mama: -Rància!
Laura (somrient): -No, ata no.
Papa: -Plom!
Laura (somrient): -No, pom no.
Mama: -Pallissa!
Laura (somrient): -No, ita no.
Mama: -Princesa!
Laura (somrient): -No, eta no.
Mama: -Ronya!
Laura (somrient): -No, nonya no.
Avi: -¿Ets del Barça?
Laura (assentint): -I.
Avi: -¿Ho veieu? Aquesta nena sap el que és essencial a la vida!

La Caputxeta
Mama: -I la mare li va dir: "Caputxeta, has d'anar amb molt de compte i vigilar, perquè al bosc hi ha un llop ferotge!"
Laura: -Ti-ta.
Mama: -¿...?
Laura: -Ti-ta.
Mama (rient): -Ah! No, dona! He dit "ferotge", no "rellotge"! 

Converses amb el Quim (33)

Fer tard
Quim: -¿Qui m'ajuda?
Mama (al papa): -¿Tu pots?
Papa: -No, vaig tard. T'ajuda la mama, Quim.
Quim: -El papa és salat.
Mama: -Ha, ha! No es diu "és salat", es diu "fa salat".
Quim: -¿I es pot fer dolç?



Suficiència
El Quim parla amb el seu pare del sistema d'avaluació de l'escola.
Quim: -Quan ho fem bé, la Dolors ens posa una cara contenta. I quan ho fem malament, una cara trista. I a vegades també posa "Bé" o "Molt bé".
Papa: -I a tu, ¿què és el que més et posa?
Quim (amb suficiència): -Evidentment, cares contentes.


El llum
-Ja estic tipa que aquest llum no funcioni.
-És que el papa és un mandril i mai l'arregla!


Escoltant un CD de David Bowie
-Carai, si que canten bé el David Bowie i els seus amics!


Com més cosins...
El Quim juga amb la seva cosina, que té la mateixa edat, a l'habitació d'ella. Vaig a controlar què fan, i el Quim em posa en antecedents.
Quim: -Mama, mira, jo era un policia i la Meritxell era normal, i ens hem casat.
Mama: -Ah, bé.
Quim: -Però de broma, ¿eh?
Mama: -Ja ho sé, home.
Quim: -I ara, Meritxell, ens hem de fer un petó als morros.
Meritxell: -Nooooo!!!
Quim: -Però és el que fan els que es casen!!

Jugant amb la Meritxell
Quim: -¿I què puc menjar?
Meritxell: -Eeeeh... Pots demanar sugus, carn arrebossada amb quètxup o piruleta.

Sugus
-Primer em vull menjar el sugu.
-Quim, no es diu el sugu, es diu el sugus: un sugus, dos sugus. Mira l'embolcall. ¿Ho veus? Diu sugus.
-M'és igual, jo vull dir sugu.