Indignació al Fotoprix

Entro a un Fotoprix a fer fotos de carnet per a la meva filla de tres anys. La dependenta li tira un parell de fotos, i em deixa triar la imatge que m'agradi més. Trio. Mentre la noia passa les fotos a l'ordinador, jo vigilo la nena, que trasteja per la botiga. De reüll, veig una foto de la meva filla a la pantalla de l'ordinador plena de puntets i ratlles de color blau al contorn dels ulls, al nas, a la boca. No entenc res. La dependenta em diu que ja està i m'ensenya dues imatges de costat a la pantalla. "Mira, hi ha la versió original, que és aquesta, que et surt per sis euros i noranta-cinc cèntims. I si vols, pots tenir aquesta versió millorada de la foto per dotze euros i escaig." La versió millorada és la foto de la meva filla retocada. No retoquen ombres, contrastos o zones borroses: retoquen la cara de la meva filla. M'horroritza el simple fet que m'hagin fet aquesta proposta, però sempre que em quedo en estat de xoc no reacciono fins al cap de cinc minuts. Evidentment, trio la foto normal, amb la meva filla preciosa i maquíssima i gens retocada. I que continuaria sent preciosa i maquíssima si fos guenya, si tingués les orelles grosses, si fos prima com un secall, si li faltés un braç. I tot el dia que em corren insults pel cap i ganes d'escriure a la Jade Beall. I el que més em dol és haver-los pagat el tiquet, quan hauria d'haver fotut el camp engegant-los amb una rèplica irònica i cruel. Com a mínim.