Puntualitat
Mama: ‒Mira que puntuals que som avui! Som els segons!
Mama: ‒Mira que puntuals que som avui! Som els segons!
Quim: ‒Som els pemprimers!
Mama: ‒Ha, ha! Com els penúltims, no?
Quim: ‒Clar: penúltims, pemprimers!
Disparitat de criteris
Números famosos
Quim: ‒Clar: penúltims, pemprimers!
Disparitat de criteris
Mama: ‒Mare meva!
Quim: ‒Per què dius "mare meva"?
Mama: ‒Perquè mirava si feien cap pel·lícula interessant aquesta tarda, i veig que en fan una que em sembla que és molt dolenta.
Quim: ‒Quina?
Quim: ‒Quina?
Mama: ‒Una que es diu Karate dog.
Quim: ‒Karate dog?
Mama: ‒Va d'un gos que parla i fa karate.
Quim: ‒UAL·LA! LA VULL VEURE!!!!
Quim: ‒UAL·LA! LA VULL VEURE!!!!
Números famosos
Quim: ‒Mama, per què a tot arreu surt el número 365?
Mama: ‒Bona pregunta. A veure, on l'has vist?
Quim: ‒A casa hi ha un llibre de 365 endevinalles, a l'escola hi ha un llibre de 365 dites, i aquesta botiga es diu 365, també.
Mama: ‒I tu per què creus que surt a tants llocs?
Quim: ‒Perquè és un número famós?
Mama: ‒Famós per què?
Quim: ‒No ho sé. És un número de Picasso?
Mama: ‒Què vols dir? Que Picasso va pintar un quadre del número?
Quim: ‒Sí...
Mama: ‒Ben pensat, però no. Vols que et digui per què?
Quim: ‒Sí.
Mama: ‒Perquè són els dies que té l'any! Si sumes els 31 dies de gener, els 28 de febrer, els 31 de març i així tots els mesos, et surt 365 dies.
Quim: ‒Ah!
Mama: ‒I així, en aquests llibres, saps que pots llegir una endevinalla o una dita cada dia, i et duraran un any. I aquesta botiga es diu així perquè obre cada dia. No funciona amb els anys bixestos, però.
Quim: ‒I què és un any bixest?
[...]
Pares que s'estimen
Mama: ‒I tu per què creus que surt a tants llocs?
Quim: ‒Perquè és un número famós?
Mama: ‒Famós per què?
Quim: ‒No ho sé. És un número de Picasso?
Mama: ‒Què vols dir? Que Picasso va pintar un quadre del número?
Quim: ‒Sí...
Mama: ‒Ben pensat, però no. Vols que et digui per què?
Quim: ‒Sí.
Mama: ‒Perquè són els dies que té l'any! Si sumes els 31 dies de gener, els 28 de febrer, els 31 de març i així tots els mesos, et surt 365 dies.
Quim: ‒Ah!
Mama: ‒I així, en aquests llibres, saps que pots llegir una endevinalla o una dita cada dia, i et duraran un any. I aquesta botiga es diu així perquè obre cada dia. No funciona amb els anys bixestos, però.
Quim: ‒I què és un any bixest?
[...]
Pares que s'estimen
Quim: ‒No us feu petons a la boca, marranos!
Papa: ‒Com que marranos? Què prefereixes, tenir uns pares que s'estimen o uns pares que no s'estimen?
Quim: ‒Uns pares que s'estimen, però que no es facin petons a la boca!!!!
La mare guapíssima
Quim: ‒Uns pares que s'estimen, però que no es facin petons a la boca!!!!
La mare guapíssima
‒Mama, ets guapíssima.
‒¿Saps què? Em sembla que no sóc guapíssima, però m'encanta que m'ho diguis. :-)
‒Doncs jo sempre penso que ets guapíssima. T'ho dic de debò, mama. Fins i tot quan estic callat, sempre penso que ets guapíssima.
Amnèsia
‒Doncs jo sempre penso que ets guapíssima. T'ho dic de debò, mama. Fins i tot quan estic callat, sempre penso que ets guapíssima.
Amnèsia
‒Mama, ¿oi que si et claves un cop molt fort al cap pots tenir anestèsia i no recordar les coses?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada