Converses amb la Laura (7)

Ulleres noves

Mama: ‒Hola!

Laura: ‒Mama, tens ulleles!

Quim: ‒Mama, duus ulleres noves!

Mama: ‒Sí! ¿Què us semblen?

Quim: ‒Són guais! Són més guais que les altres!

Mama: ‒Que bé!

[...]

Laura: ‒Jo quan faci molt gran, molt gran, molt gran, també duré ulleles.

Mama: ‒Segurament n'hauràs de dur, sí.

Laura (posant-se "ulleres" fent una circumferència a cada mà amb els dits índex i polze): ‒Mira, ja tinc ulleles!

Jugant

‒Xo sóc una gallina, ¿d'acot?
‒Ah, bé. Hola, gallina! Que pons un ou?

‒No.

‒¿No? Doncs les gallines ponen ous...

‒Millor xelats.

‒¿Una gallina que pon gelats?

‒Sí.

‒Està bé, això.

Travessar

Papa: ‒Dóna'm la mà per travessar.

Laura: ‒No!

Papa: ‒Travessar és perillós, Laura. M'has de donar la mà.

Laura: ‒No!

Papa: ‒Dóna'm la mà.

Laura: ‒No hi ha dret!

Papa: ‒"No hi ha dret"?!?!?! Però si no saps ni què vol dir!!!

Laura: ‒El Quim ho diu!

El conill i la marieta

‒Mama, jo sóc un conill i tu una malieta.

‒D'acord. Hola, conill!

‒Les malietes no palan [=parlen]. No tenen boca.

De fer-se pesat

Sóc al llit amb la Laura i li vaig repetint que és una nena molt maca. Fa cara de rumiar i em diu:
‒Mama, el papa diu que quan dic "vull nar a la bicoqueta, vull nar a la bicoqueta, vull nar a la bicoqueta", sóc pesada... [bicoqueta = biblioteca]

‒El papa diu que si dius moltes vegades el mateix, ets una pesada, ¿oi?

‒Sí.

‒M'ho dius perquè et dic moltes vegades que ets maca, ¿no?

‒Sí...

‒Ja. Mira, és veritat que moltes vegades, quan repeteixes moltes vegades el mateix, et fas pesat. Però a veure, ¿a tu t'agrada que et digui maca?

‒Sí ‒fa un somriure que fondria qualsevol cor de pedra.

‒Bé. Doncs, si a mi m'agrada dir-te maca, i a tu t'agrada que t'ho digui, les dues estem contentes, ¿no?
‒Sí!
‒Doncs ja està! Continuaré dient-te maca moltes vegades, ¿d'acord?
‒Acot! [=D'acord.]