Converses amb el Quim (32)

Nyol
-Mama, ¿oi que aquesta dutxa és una bírria?
-Sí. És un nyap i un bunyol!
-És un nyol!
-No he dit nyol, he dit bunyol.
-Ja sé que has dit bunyol! Jo he dit nyol, que vol dir nyap i bunyol. Nyap i bunyol, nyol. ¿Ho entens?

Acupuntura
-¿Saps què és l'acupuntura, Quim?
-No.
-Doncs mira, hi ha gent que quan té mal en algun lloc, va a fer-se acupuntura. Et claven unes agulles en unes parts del cos, i diuen que així deixes de tenir tant de mal...
-Doncs jo no m'ho faria, perquè potser les agulles em fan més mal que el mal que tenia!!!
-Ha, ha! Ben pensat. Suposo que has d'estar segur que t'ho faci algú que en sàpiga molt. Perquè també hi ha molta gent que enganya amb aquestes coses! S'ha d'anar molt amb compte.
-Doncs jo tindria una màquina -fa com si mirés per uns binocles-, faria així, i miraria els que enganyen.
-¿Una màquina per descobrir els que enganyen?
-Sí!
-Aniria bé, sí.

Motivació a l'escola
Avi: -¿I com va l'escola, Quim?
Quim: -Malament. Fem fitxes i és un rotllo.

Alerta!
Mama: -Això no ho facis, Laura!
Quim: -¿Què ha fet?
Mama: -Es posava un tros de carn pel forat del nas!
Quim: -Això és molt malament, Laura! Si entra dins, et pots morir, i si surt a fora, estarà ple de mocs!!

Per dins
[Això va passar aquest estiu.]
Anem caminant per un passeig, i de cop i volta un motorista passa per la calçada a tot drap, fent un soroll eixordador. Tots ens clavem un ensurt.
-¿T'has espantat, Quim?
-No m'he espantat gaire, però per dins he pensat: "Però què coi fa, aquest paio?!?!?!"

El dinar preferit
-¿Quin seria, el teu dinar preferit?
-Tortel·linis, macarrons i gelat!

Prioritats
-A veure, ¿primer et tallo les ungles dels peus, o primer em poses la tireta?
-Primer et curo, que és més important.

Escatologia
-¿Saps que...? No, millor que això no t'ho digui, que és una mica marrano...-al Quim li interessen fora mesura les coses que em resisteixo (o faig veure que em resisteixo) a explicar-li.
-Sí, sí, mama! Explica-m'ho! Va, mama, explica-m'ho!
-¿I no ho aniràs dient a tothom?
-No ho diré a ningú! T'ho prometo! Digues-m'ho!
-¿Segur?
-Segur! De debò!
-Doncs mira, jo et pregunto l'hora, i m'has de dir: "Les dotze." ¿D'acord?
-Sí.
-¿Quina hora és?
-Les dotze.
-Agafa un cagarro i esmorza!
-Ha, ha, ha, ha!! Un cagarro!!
-Ha, ha!!
-¿I quina hora és ara de debò, mama? -miro el rellotge.
-Les nou.
-Doncs agafa una nou i menja-te-la!! Ha, ha, ha!!

[Al cap d'uns dies...]
-¿Saps què, mama? Si un dia veus una cuca, i dius: "Ah! Una cuca!", jo et diré: "Tira't una llufa!"

[Un altre dia...]
-Mama, ¿quina hora és?
-Les nou i deu.
-Tira't un pet i seu! Ha, ha, ha!!

Vista cansada
Tot just llevar-se, el Quim agafa un Mortadel·lo i es posa al sofà a llegir-lo. Tot just mirar la primera vinyeta, em diu:
-Mama, en un altre llibre el Mortadel·lo tenia raó que amb la vista cansada no s'hi veu bé, perquè ara encara estic cansat i no m'hi veig bé.
-Home, si t'esperes a estar més despert i encens el llum, que ara encara és una mica fosc, em sembla que t'hi veuràs millor. I tenir la vista cansada no és ben bé això, ¿eh?

Amb la boca oberta
-Mama, quan t'ho expliqui, et quedaràs bocaparada!!!