Converses amb el Quim (29)

Circumspecte
El seu pare llegeix una definició en veu alta per mig memoritzar-la.
-"Circumspecte: Que va molt amb compte amb el que diu, amb el que fa."
-Papa, em sembla que tu hauries de ser circumspecte. Així no diries les paraulotes que dius.

Xinesa
Xerrem i riem fent el burro, i el Quim em mira i em diu:
-Mama, quan rius sembles xinesa perquè se't tanquen els ulls!!

L'evolució (explicada pel Quim)
El Quim és molt curiós i pregunta el perquè de tot. Un dia, després d'haver parlat amb el seu pare sobre l'evolució, el portem a una exposició que parla de l'evolució humana. Li fem entenedores les explicacions fins allà on creiem que més o menys les pot capir. Al vespre, li pregunto:
-Quim, ¿quines coses recordes de l'exposició? ¿D'on venim, les persones?
-Doncs, primer érem com micos que anaven pels arbres. Després, ja podíem caminar i érem com homes-micos. I després vam anar canviant, canviant, canviant, fins com som ara.

Indecís
-Quim, si vols, pots prendre una mica de gelat. 
-Sí!
-Mira, hi ha comtessa, i també queda una mica de gelat de vainilla. ¿Què prefereixes?
-Comtessa. No, no!, de vainilla. No, no!, millor comtessa. No! Vainilla! Sí, sí, vainilla millor.
-Aix.
-¿Oi que ara he estat una mica indecís?

Germans
-Jo crec que no tindré més nens, ja. Però si tingués un altre fill, ¿t'agradaria més que fos un nen o una nena?
-M'agradaria que fos el Yago!
[Nota: El Yago és un amic seu.] 

Què vols ser?
-Mama, ¿tu què vols ser?
-¿Què vols dir?
-Vull dir si vols ser pastissera, o mestra...
-Jo ja tinc feina, Quim. Sóc filòloga.
-¿Filòloga? -i somriu. Li sona exòtic.
-¿Que no t'he explicat altres vegades què faig? ¿No te'n recordes?
-Sí, amb l'ordinador...
-Doncs els filòlegs fem això, també. Veiem textos, i mirem que estiguin molt i molt ben escrits. Jo faig això, és la meva feina. I també tradueixo textos. ¿Te'n recordes, de què és traduir?
-Doooncs...
-Mira, si estan en castellà, per exemple, els torno a escriure, perquè diguin el mateix, però en català.
-Ah.

Resumir
El Quim té tendència a fer explicacions llargues com un dia sense pa, sense obviar els detalls més insignificants. Fins i tot, si li talles el fil, torna a començar de bell nou. Sovint és esgotador. Un dia, després de clavar-me un discurs interminable per explicar una fotesa, li dic:
-Quim, ¿no podries resumir, fill?
-¿Què vol dir resumir?
-Vol dir explicar el mateix, però amb menys paraules. Més curt.
-Però és que així no em surt!! -diu, ofès.
-Ni que ho juris. Mira, això ho podries haver explicat així: [...] i ja està.