Converses amb el Quim (28)

Turista
-Mira, mama! Amb aquest mocador tan gros sóc un turista!
-¿Un turista...?
-Sí! Faig així als toros!!


Cultura de l'esforç (que t'esclata als morros)
Quan era més petit, el Quim s'enfadava o plorava desesperat quan no li sortia alguna cosa (vestir-se, fer un dibuix, escriure una paraula, muntar una joguina). Nosaltres li explicàvem que no s'havia d'empipar, sinó que primer s'havia d'esforçar per sortir-se'n. I si tot i així no se'n sortia, llavors havia de demanar ajuda. Aquest discurs es veu que el té gravat, ja que...
-Mama, vull jugar amb tu al Mario Bros.
-Ai, no, Quim...
-¿Per què no? Vull que juguem els dos!
-Però és que no m'agraden gaire els videojocs, Quim. I el Mario Bros no em surt.
-Però t'hi has d'esforçar, mama!
-Però un videojoc no és una cosa important, Quim...
-Però si no t'hi esforces no et sortirà! Si jugues més ja et sortirà! T'hi has d'esforçar!


Coses d'homes
M'irrita bastant veure el meu home i el meu fill que juguen fent el burro cridant, clavant-se empentes i llançant-se l'un a sobre de l'altre (sovint la cosa acaba amb el nano plorant). Ja fa una estona que s'hi dediquen a sobre del sofà, fins que em planto.
-Prou! Ara el papa es queda al sofà, i tu te'n vas a posar-te el pijama a l'habitació -pare i fill s'intercanvien una mirada còmplice.
-Però...
-Ni però ni res. Ja n'hi ha prou, n'estic tipa. Posa't el pijama a la teva habitació.
-Però a mi m'agrada jugar a lo bèstia!!
-Sí, però després moltes vegades acabes plorant, i llavors ja no t'agrada tant, ¿no?
-Però som homes! Ens agrada jugar a lo bèstia!


Feliç coincidència
Tornant de la feina, m'aturo al supermercat a comprar algun vici per al sopar. Curiosament, m'hi trobo el meu home amb els nens.
Mama: -Ei, hola!
Papa: -Mira, Quim, qui hi ha!
Quim: -Hola, mama!
Mama: -Hola!
Quim: -Mama, ara vull que tu i jo marxem a casa, i que el papa es quedi a comprar amb la Laura -un altre a qui no li agrada anar al súper!


Bon argument
-Aaaaaaaaaaaaaaaah!!!! M'has tornat a trepitjar, Quim!!! Em fa mal el dit gros, i a sobre tu me l'has trepitjat avui ja deu milions de vegades, home! ¿Vols vigilar una mica més, si us plau? ¿Que no veus que fas mal? Fixa't-hi més!
-Ups! Perdona, mama! Però és que jo miro cap endavant, no camino mirant cap als peus!!


Coca-cola
La norma que seguim a casa per a la coca-cola és la següent: el Quim en pot prendre un culet si és cap de setmana al migdia i en tenim. Si no, no. Li hem explicat que el pot posar nerviós i que pot fer que li costi dormir. 
Un dia entre setmana, ja en vacances escolars, el Quim veu que son pare n'ha comprat i diu:
-Papa, em sembla que m'has de deixar beure coca-cola, perquè tinc molta son.