Converses amb el Quim (25)

Psicomotricitat i retallades
El Quim m'explica la cançó que ha après a la classe de psicomotricitat, i en comença a fer la coreografia:
-#Head, and shoulders, knees and toes!#
Llavors jo, que me la sé, m'hi afegeixo, cantant i seguint la coreografia amb ell. El Quim somriu. En acabat, em pregunta:
-¿A la teva escola també fas psicomotricitat?
-No, és que me la sabia de quan jo era petita. I a més, ja no faig classes a la universitat.
-¿No?
-No, ja fa temps que no. ¿No te'n recordes, que t'ho vaig explicar?
-No. ¿I per què ja no hi treballes?
-Perquè em van dir que no podien donar-me diners per la feina, perquè no en tenien. I és clar, si no em poden pagar, no puc treballar-hi. 
-Doncs molt malament, no tenir diners! T'han de donar diners! 
-Quan hi treballava sí que me'n donaven, ¿eh? Però després van veure que no podrien continuar pagant-me més, i em van dir que els sabia molt de greu, que feia bé la feina, però que no m'hi podia quedar perquè no em podien donar diners.
-Doncs haurien de tenir diners.
-Doncs sí, Quim. Tens raó...


Cilindres...
-¿Oi que el Frankenstein té la cara cilindrosa?


A l'ast
-Mama, ¿els pollastres a l'astos tenen el mateix gust que els pollastres al forn?


Comparació
El Quim es mira el cos ple de les crostetes dels grans de la varicel·la i em diu...
-¿Oi que semblo un pa de panses?


Ungles brutes
-Quim, deixa'm mirar-te les ungles. Em sembla que les tens ben endolades!
-¿Ondulades? ¿Com les patates?


Futbol
-Fa dies que no m'expliques coses del pati, Quim. ¿A què heu jugat?
-Avui hem jugat a futbol.
-Ah, molt bé.
-Jo era el Messi, l'Unai era el Xavi i el Bruno era el Puyol.
-Ah, bé. ¿I qui era el porter?
-El Hamza.
-Ah. ¿El porter sempre és el Hamza?
-Eh... No, de vegades no. Un dia el Bruno i jo érem els porters.
-Cada un en una porteria, bé.
-No, els dos a la mateixa.
-¿A la mateixa...? ¿Perquè no us marquin tants gols?
-Sí.
-Bona idea.