Visita a la piscina

-Ai! Alguna cosa m'ha tocat el peu! -dic, mentre veig una ombra fosca que s'allunya ràpid cap a la meva esquerra. Al Quim se li encomana l'ensurt:
-Marxem, mama! Marxem!
-¿Sortim i mirem què és?
-Sí!
Estàvem sols remullant-nos a la piscina, fins que un matrimoni francès amb el seu fill ja granadet també s'hi ha ficat, fa una estoneta. Ens miren, provant d'endevinar què passa. Sortim de l'aigua i ens acostem a l'ombra. Per uns segons, abans, he pensat que devia tractar-se d'una pinya, perquè la piscina està envoltada de pins. Però en veure que l'ombra es bellugava...
-Ostres! Una granota! ¿La veus, Quim?
-Sí! Una granota! És aquí! -diu assenyalant-la amb el dit, emocionat.
S'ha aturat a la part poc fonda de la piscina. Des de fora, la silueta es distingeix clarament. No és gaire grossa, però amb les potes del darrere estirades fa força efecte, la veritat. S'hi està com una reina, la molt pinxeta. Quin ensurt que m'ha clavat!


Ens n'anem a l'altra banda de la piscina, a avisar el noi que vigila la piscina i la posa a punt abans d'obrir.
-Gairebé cada matí me la trobo a la piscina! Però avui no l'he vista -m'explica, tot agafant un salabret que utilitza per treure la pinassa que sura a l'aigua.
Provo d'aclarir la situació als francesos, que ens observen:
-Hi ha una granota -em miren sense entendre'm-, una rana -inútil.
-Une grenouille -diu el noi, i ara sí, els francesos somriuen.
-Ah! Une grenouille!
-És aquí! -diu el Quim. Ens enretirem perquè el noi pugui maniobrar, i... ale hop! Ja la tenim.
-La vull veure! La vull veure! -salta el Quim. El noi satisfà la seva demanda: deixa el salabret a terra, prop seu, i veiem com la granota se'n va botant com si res. Ha estat divertit, una anècdota d'aquelles que fa estiu. La granota que també anava a la piscina. Això sí, espero que no hi vingui amb la intenció de tenir família...


L'endemà, el Quim i jo també som els primers d'arribar. Amb certa aprensió, faig una ullada dins la piscina per comprovar que no tornem a tenir visita. No hi trobo res d'anormal. Ens remullem i ens esquitxem com cada dia. Va arribant gent. Al cap d'una estona, mentre nedem, veig una ombra que salta dins d'un dels filtres.
-Quim, em sembla que he tornat a veure la granota!
-¿On? ¿On?
-Allà, dins del forat aquell!
-¿On?
-Allà!
De nou, sortim i anem a avisar el noi, que ve rient. Però quan destapa el filtre per tap de sobre, com si es tractés d'un truc de màgia, la bestiola ha desaparegut. Ni rastre. S'ha esfumat!
-Juraria que l'he vista -em justifico, davant l'expectació d'alguns que se'ns han acostat.
-Doncs aquí no hi és.
-Potser m'he confós -reconec, amb cert temor de convertir-me en la paranoica de la granota.
Ah! Però no veig fantasmes, no! Al cap d'un moment, la granota torna a fer la seva aparició estel·lar nedant per les profunditats amb les seves grans gambades. Els nens estan encantats. El noi torna a pescar-la. Amb previsió, avui he agafat la càmera i li faig algunes instantànies.


Quan la resta de nens ja se n'han cansat, el Quim continua guaitant-la, embadalit. I com si pensés en veu alta, em diu:
-És el primer cop que veig una granota...
De fet, ja la va veure ahir, però entenc a què es refereix. Beneïda curiositat.