El meu marit se'n va amb certa recança a la feina. Tem que en qualsevol moment li soni el mòbil i arribi massa just. Tinc els telèfons de diversos taxis a la memòria del meu mòbil. Els meus sogres em telefonen cada dia, i cada dia la conversa és igual. ¿Et trobes bé? Sí, tranquils. ¿Cap problema? No, no, tot bé. ¿Necessites res? No, gràcies. Els meus pares també van informant-se. De tant en tant gotegen correus electrònics que pregunten: "¿Ja?". No, ja, no.
Plou de valent. Una rentadora que vam posar fa dos dies la vam haver de tornar a fer perquè la roba estesa al balcó va quedar ben molla. Ahir, atenta als núvols, vaig ser a temps d'entrar la bugada a casa abans que ens tornés a passar per segon cop. Avui ja no hi ha res estès a fora, tenim l'estenedor al menjador. Vaig eixugant la roba sobre l'estufa perquè no se'ns acumulin bugades.
M'acaricio la panxa. Tinc la pell del ventre estirada, estirada, estirada. Em tiba i de vegades em fa certa picor. M'hi vaig posant crema hidratant. El melic, sortit enfora, com un periscopi que mira encuriosit què passa al món exterior. La Laura va saludant. Em dic a mi mateixa que la pobra ja gairebé no hi deu cabre, aquí dins. Penso en el seu jerseiet blau amb ratlles blanques que vull emportar-me a l'hospital i que he deixat al calaix de la meva roba interior.
Deixo passar les hores. Em fa l'efecte que la pluja ho sap. Però potser només és que m'ho miro amb els ulls de la literatura.
2 comentaris:
Contant que ja has sortit de comptes i que no escrius imagino que....
La Laura ha volgut sortir?
Una abraçada a tots!
(No sé el correu) Avui arribant a casa anava pensant en escriure cartes a ma. El primer que he fet , 'per variar' ,ha estat entrar a internet i buscar, he trobat un vlok d'un monjo de Montserrat on parla en un 'post' del tema, està molt bé i després he trobat el teu vlok, el 'post' Escriure cartes, del 2006, m'agradat molt, posa moltes de les coses que penso sobre les cartes i vull intentar dedicar unes estones a escriure a amics, parents i coneguts. Algunes coses de les que escrius crec que potser les usaré alguna vegada, perquè em semblen interessants i serà la manera d'expressar el que jo penso de les cartes escrites a mà. Moltes de les coses que dius ja em fan venir ganes d'escriure, però, tinc ordinador si, però no tinc res mes, hauré de comprar paper, segells i sobres i, sobre tot, estones,sé que trobar temps per escriure no serà fàcil, però segur que valdrà la pena.
A reveure.
Biblioaprenent.
Publica un comentari a l'entrada