Converses amb el Quim (VIII)

Dos vols

-Quim, ¿què és, això?

-Un bol.

-¿I què vol?

-Ha, ha! Són dos bols!

-Sí, t'he fet una broma!

Més tard...

-Mama, ¿què és, això?

-Una cadira.

-¿I què cadira? Ha, ha!

-Ha, ha! Em sembla que amb les cadires no funciona, Quim!


Tos
-Cof! Cof! Coooof!
-Òndia, Quim! ¿D'on ha sortit, aquesta tos?
-De la boca.


Construint paraules
L'ajudo a fer alguna cosa i em diu: "Mama, ets una bona ajudadora."


-Lluma'm! Lluma'm! (=Il·lumina'm!)


-¿De què eres l'encarregat, avui, a classe?
-Sóc el passador. (=el que passa llista)


-Mama, ¿t'agraden els dies solats? (=assolellats)


A la dutxa:
-Papa! L'aigua està cremosa! (=crema)


Captar la ironia
Un aparell no funciona bé. El pare del Quim diu:
-Doncs que bé.
-¿Que bé...?
-És ironia, Quim. Si dius "que bé", però en realitat vols dir "que malament!", fas ironia.


Uns dies més tard...
-Mama, m'he fet pipi a sobre.
-Doncs que bé.
-¿És ironia...?


Homonímia
-Mama, mama! Hi ha dos sols! El sol de "fa sol", i el sol d'"estic sol"!
-Molt bé, Quim. I pensa-hi bé, que encara n'hi ha un altre.
-¿Un altre? ¿Quin?
-#Do, re, mi, fa...#
-El sol del piano!!! Tres sols!