Últimament, el Quim està encisat amb les històries del petit príncep que li explico. I això que les primeres vegades que va agafar el llibre només en passava fulls força barroerament, amb un alt risc d'estripar-los, mirant els dibuixos de reüll, i no tenia paciència perquè li anés explicant les seves aventures. Però ara, que justament no tinc el llibre, a cada segon em demana: "Mama, ¿m'expliques el petit príncep i la guineu?", "Mama, ¿m'expliques el petit príncep que volia un xai?", "Mama, ¿m'expliques els baobabs?". I jo, doncs a parlar-li de l'asteroide B-612, de l'Antoine que dibuixava una boa que s'havia empassat un elefant, dels cabells del petit príncep que semblaven camps de blat. I de memòria, és clar. Aquestes vacances són un petit príncep non stop.
Però fa uns dies van venir els avis. I el Quim va demanar-li a l'avi: "Avi, ¿m'expliques el petit príncep?" I l'avi, resolut, va acompanyar-lo al llit, abans d'anar a dormir, i li'n va començar a narrar la seva versió:
-El petit príncep era tan i tan petit, que gairebé no es veia.
-Ha,ha, ha! -el Quim es pixava de riure-. No és així!
-I va anar-se'n per un camí, fins que va trobar un monstre gros i pelut.-Ha, ha, ha!! Un monstre!! Ha, ha!!!
-Sí. I llavors van pujar a un coet que fiuuuuu!!!!, va pujar amunt, amunt, fins a la Lluna.
-Avi, no és així!! Ha, ha, ha...!!
-I allà es van comprar un gelat.
-Avi, a la Lluna no hi ha gelats!!! Ha, ha, ha...!!!
L'endemà al matí, li vaig preguntar al Quim què li havia semblat el petit príncep de l'avi. Somrient, em va dir:
-Mama, l'avi explica el petit príncep molt malament!-¿Ah, sí?
-Sí! Diu que era tan petit tan petit que gairebé no es veia!!
-Ah.
-¿Oi que a la Lluna no hi ha gelats, mama?
-Mira, Quim, a la Lluna no hi venen gelats. Però a la Lluna del conte de l'avi en venen, i no passa res. ¿Tu vas riure molt, oi?
-Sí!
-¿I t'ho vas passar bé?
-Sí!
-Doncs ja està! Si el petit príncep de l'avi és divertit, tant hi fa, la resta.
Ahir a la nit, com de costum, sant tornem-hi.
-Mama, ¿m'expliques el petit príncep?
-¿El petit príncep meu o el petit príncep de l'avi?
I el Quim somriu, només de pensar que amplia el seu ventall de possibilitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada