Converses amb el Quim (V)

Hombre!

Son pare fulleja un catàleg un moment i el Quim s'empipa perquè vol jugar-hi. Li diu:

-Deixa de llegir, hombre!

-¿Hombre? ¿Que no parlem en català, nosaltres?

-Deixa de llegir, ombra!

Casats!

El Quim m'agafa l'anell i veu que per dins hi ha gravades unes lletres. Li explico que és l'anell de casats i li faig veure que el que hi ha gravat és el nom del seu pare.
-Mama, tu estàs molt casada.
-Es pot dir que sí.
-Jo quan sigui gran també em casaré.
-¿Ah, sí? ¿I amb qui et casaràs?
-Amb tu!

Amarg com la Wii
-Quan sigui gran beuré cafè.
-Quan siguis gran podràs prendre cafè, sí. Però hi ha gent que és gran i no en pren, Quim. Troben que té un gust molt fort. No els agrada perquè és amarg.
-Com la Wii.
-¿Com la Wii...?
-Amarg. Com la Wii.
-Ara sí que no t'entenc! ¿La Wii té un gust amarg?
-Sí. Com el frisbee. L'amarg.
-Ah!!! El tir AMB ARC!
No hi havia caigut! Entre els jocs de la Wii n'hi ha un de tir amb arc...


La negociadora
-¿Et ve de gust un plàtan, de postres?
-No.
-¿No vols menjar res, de postres? ¿Un plàtan, una pera...?
-No, gràcies. No vull res.
-No has menjat gaire, però d'acord. T'ajudo a posar-te el pijama i anem a dormir.
-No...! Vull un plàtan.
-¿Ara sí que et ve de gust?
-Sí.
-Ja m'ho pensava.


On són...?
-¿On són, els avis?
-Ara són a la pastisseria, treballant.
-¿I la tieta Anna?
-Em sembla que ara també deu ser a la feina.
-¿I el Nando?
-No ho sé. Potser és a la feina, o potser és a casa. No ho sé del cert.
-Potser és a casa seva menjant-se un petit suisse.