Veure el món amb ulls de nen és tota una experiència. Recordo que fa un pèl més d'un any el Quim em va veure sortir de la dutxa i va quedar sorprès. "Mama, ¿on tens el penis?", em va preguntar. "No en tinc, de penis", li vaig dir. "¿Està amagat?", em va demanar. Llavors li vaig explicar que les nenes i les dones no en tenim, de penis. Que tenim vagina i vulva. En canvi, els nens i els homes tenen penis i testicles. Li va semblar fascinant. Tant, que qualsevol interlocutor que tenia era analitzat segons el que tingués entre les cames, via deducció: "Avi, tu tens penis!", "Tieta, ets una dona i tens vulva!".
Els nens tenen tendència a generalitzar el que coneixen, el que fan. L'universal infantil. I créixer, entendre el món, suposa trencar moltes d'aquestes pressuposicions -un exercici que molts adults encara són incapaços de fer. En un sol dia, el Quim me'n va fer dues. Ell, ja des de ben petitó, té tendència a dormir amb els llençols i les mantes sota l'aixella, és a dir, que no es cobreix els braços. Li fa mania, ves. Se sent engavanyat. Per més que quan s'ha adormit hi vagis i intentis acotxar-lo millor perquè és ple hivern, així que es tomba patapam, braços cap a fora. Jo, en canvi, sóc fredolica de mena. Sempre em cobreixo bé el coll i m'encongeixo sota els llençols. Un dissabte de fa poc al matí, el Quim es va llevar i el vaig poder convèncer que s'estirés amb mi una estona. Quan va veure que em cobria els braços amb el llençol i les mantes, va quedar parat. "Mama", em va dir obrint els ulls com plats, "¿per què et tapes els braços...?". És clar. Per a ell, el que és normal és destapar-se'ls, descobrir-se'ls, perquè molesta. Resulta incongruent que, per voluntat pròpia, algú se'ls vulgui cobrir!
