Converses amb la Laura (15)

MACBA
‒¿Què et sembla aquest quadre, Laura?
‒Està molt malament. Jo dibuixo més bé.
‒Però, ¿què et sembla? ¿T'agrada?
‒Sí, perquè té molts colors, i això m'agrada molt.

Parentius

‒Mama, ¿com es deia el tiet del papa...?
‒Pep.

‒¿I la seva marida?

La grua
‒Ara a tu se t'ha espatllat el cotxe i em truques perquè vingui amb el camió a arreglar-lo.
‒Entesos. Ring, ring!
‒¿Digui?
‒Se m'ha espatllat el cotxe i sóc enmig de la carretera. ¿Que pots venir a ajudar-me?
‒Sí, ara vinc. Bruuum, bruuum! Hola, ¿què t'ha passat?
‒Doncs que el cotxe no funciona.
‒Ah. Què li fa mal?
‒Ha, ha!
‒M'HE EQUIVOCAT!!!
‒Perdona, perdona, és que m'ha fet gràcia. Doncs, no sé per què no funciona.
‒Ah, ja ho veig. S'han d'inflar les rodes i posar bé aquests cargols. Ja ho faig.
‒Oh, moltes gràcies!
‒Ja està. ¿I quina gasolina és la teva? ¿La verda o la vermella?
‒Eeeh... La vermella.
‒Té.
‒¿No me la poses tu?
‒No, és això. Jo te la dono i te la poses tu.
‒Ah, d'acord.
‒Ara me'n vaig. Però si els teus pares se'n van i et quedes sola, jo et puc cuidar, que tinc dues filles.
‒¿Què? ¿Sóc una nena...?
‒Sí.
‒¿Una nena que condueix un cotxe...? Els nens no poden conduir cotxes, ¿eh?
‒Sí que poden si en saben molt.
‒Bé, en els jocs sí, d'acord. Però només en els jocs, ¿eh? Doncs, va, sí, vull que vinguis.
‒Doncs ara portaré les meves filles ‒porta dos ninos de bebè que té.
‒Mira, són aquestes. ¿Tu com et dius?
‒Eeeeh... Sònia.
‒Sònia no.
‒¿I per què no?
‒Perquè no. Un altre. Digues Natàlia.
‒Mai em deixes triar coses, tu! Va, d'acord. Doncs em dic Natàlia.
‒Mira quina casualitat! Una nena meva també es diu Natàlia.
‒Sí, ves, quina casualitat, ¿eh?

De cosir
‒Mama, quan sigui gran, ¿m'ensenyaràs a fer un vestit?
‒Ui, d'això no en sé. És molt difícil...
‒Però vas cosir un botó.
‒Sí. Cosir un botó, encara. Més o menys me'n surto. Però fer un vestit és molt complicat. Mira, a mi m'agradaria molt saber fer manualitats, cosir bé i coses d'aquestes. M'encantaria! Però no hi tinc gens de traça. I em fa molta ràbia, perquè em sembla preciós... Potser l'àvia te'n podria ensenyar, ella sí que en sap.
‒No passa res, mama. Tu saps escriure sense faltes.

El monitor mulat
‒Quim, ¿has vist la Marta a la piscina?
‒No. No hi havia la Marta.
‒¿Hi havia el monitor marró?

Tres milions de vegades
‒Laura, per l'amor de Déu! Encara estàs així? T'he dit tres milions de vegades que et posis el pijama! Te'l vols posar d'una vegada...!
‒Tres milions, no! Dos milions!

Públic agraït
‒Mama, ¿oi que no sabem com es fan les neules?
‒Es fan amb farina, sucre...
‒¡¿Saps fer neules?!
‒Bé, no, tens raó. Sé que es fan amb farina i sucre, però no tinc ni idea de com es fan. El que sí que sé fer molt bé és menjar-me-les.
‒Ha, ha, ha, mama! Fas molta gràcia!
‒¿¿??