Converses amb la Laura (12)

La mòmia de Tadeu Jones
Laura: ‒¿Mirem aquesta pel·li, iaia?
Iaia: ‒Hum, no ho sé. ¿Quina és?
Laura: ‒Surt un monstre embolicat amb paper de vàter.

¿A què juguem?
‒Mama, ¿després de dinar jugaràs amb mi? 
‒A què.
‒Al que jo vulgui.

Avantatges de Barcelona
‒Mama, ¿a Barcelona hi ha vampirs?

O no
‒Mama, ¿a Barcelona hi ha lladres?

Els llegums d'Aladí
‒És màgic! Com la llentia d'Aladí!!!

Gust i mandra de volar

‒Mama, ¿oi que seria guai poder volar?
‒I tant!
‒Podríem volar fins a la porta de l'escola, o per anar fins al metro per anar a veure els avis...
‒Dona, podríem anar volant fins a casa seva! I en comptes d'entrar per la porta, entrar pel balcó, ¿no? Seria divertit.
‒Seria molt cansat. Volar fins al metro.

L'amanida
‒¿I què? ¿Us agrada menjar l'amanida d'aquesta manera?
‒No, perquè tinc caca.

L'enyorança
‒Hola, bonica! ¿Com estàs? Una abraçada!
‒Em vénen ganes de plorar d'alegria...
‒¿Que m'has trobat a faltar?
‒Sí.

Postoperatori

‒Mama, quan li treguin les grapes al papa, ¿tornarà a ser el papa de sempre? ¿Podrà menjar pizza?

Vocació

‒Hem fet molt bé d'infermeres, ¿oi, Laura?

‒Sí. Sóc la doctora.

‒Ah. ¿De gran t'agradaria ser metgessa?

‒O metgessa, o venedora, o mestra.

‒Ah, mira. ¿Venedora de què?

‒De gelats.