Retrat d'una damisel·la

M'honora que L.O., experta en història de la moda i autora d'obres de referència obligada com Estil rima amb vinil, s'hagi dignat a comentar al portal Fashion life el look que vaig dur al casament de la meva germana. Us copio aquí la seva crítica, perquè l'allau de consultes ha fet petar avui el servidor del portal i probablement no hi tindreu accés.

EL CASORI DE L'ANY EN EXCLUSIVA, CONVIDAT A CONVIDAT

RETRAT D'UNA DAMISEL·LA: TOTS ELS PORTS ES DIUEN SEGONA

Un vestit d'una discreció provocadora amb l'elegància com els vents a favor. De coll rodó mitjà, reticent a la generositat en posició formal, tal com requereix l'ocasió [subratllem-ho], però amb prou perspicàcia per insinuar (i només insinuar) que la model està tocada per la gràcia de l'harmonia femenina. L'estructura en dues parts amb costura sotabust, a més, ressalta aquesta franca esveltesa. La caiguda pendular i l'acabat en baixauli enalteixen la figura, i el toc sorprenent és justament el tall inferior, que mostra com un desafiament uns genolls esculpits per les mans de Michelangelo i gairebé deu centímetres (sospirats un a un pel públic) de recte anterior tornejat. Bossa, mitges i sabates planes negres i sense estridències esdeven els traços de senzillesa que acaben d’alçar el conjunt al punt més alt del pòdium de la distinció.

L'aposta per l'estampat no es mereix altra nota que la del deu. Si bé en certes ocasions informals havíem pogut entrellucar uns indicis d’atreviment (no oblidem aquell celebrat jersei cenyit entretempo de coll quadrangular i motius florals compassé de dies enrere), es tractava d’un estil que se’ns havia vetat fins ara en aparicions vip. Aquest trencament total de la línia a què ens tenia acostumats és la mà guanyadora d'un joc en què volíem perdre però que no sabíem que havia vingut a guanyar amb tanta rotunditat, i és que el contrapunt del mocador, negre rigorós en filicàndria, és equiparable al ram absent, i tots sabem que això és el màxim a què aspira una dama. L'elecció de portar-lo en necklace i deixant en rectilini és un altre dels asos de la combinació, i no cal dir-ne els perquès, però no ens estarem d'insistir-hi per prendre'n exemple: primer, perquè li emmarca el rostre (i a veure quantes atrevides es poden permetre el gust d'anar gairebé en nude, però per al bé de les lectores, aquí no hi farem sang), coronat amb un gràcil i natural pentinat de llis frisbulat, serrell modulat i puntes amb vol, i segon, perquè el caient en vertical gairebé arrelat condueix la mirada a tot el conjunt i evoca les corbes que només se suggereixen en caminar. El contrast entre el negre i l'anell d'enllaç amb el negre és un dels detalls que serà imitat en massa. Les ulleres de pasta lila forneixen l’imprescindible toc de color que qualsevol casament en primavera reclama a crits, i les arracades, que fan dringar unes dolces brillantors tornassolades, resulten un cant a l’alegria de tan especial ocasió.

Un conjunt, doncs, que fa emmudir en plantada i guanya enters exponencials en moviment, molt portador però alhora només portable per molt poques escollides. Mereix el qualificatiu de sublim.