Et van posar sobre el meu pit, i vaig plorar papallones virolades que et van donar la benvinguda amb un aleteig suau.
Va ser un dia tendre i flonjo i saborós i aromàtic com el pa bo acabat de fer, Laura.
Potser quan siguis més gran i ho expliquis et miraran amb condescendència. N'hi haurà que fins i tot, amb cert menyspreu, et convidaran a consultar hemeroteques. Pobres diables que no sabrien veure la meravella ni podent-la tocar amb els dits.
Avui fas dos anys, nineta, i sóc encara la teva memòria.
El dia que vas néixer, la gent mirava astorada com de les carxofes de dutxa en sortien espaguetis. Les ciutats es van llevar amb una fragància càlida de canyella i al cel hi havia núvols menuts de confeti. Pel carrer voleiaven les bombolles de sabó que sortien dels tubs d'escapament, i a les escoles la canalla tastava llapis de colors convertits en galeta. Un fanal es va doblegar per indicar a un vianant perdut la direcció correcta. A l'Antàrtida es va envolar un estol de pingüins.
Va ser exactament així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada