Papa, pipi, caca
Laura: -Papa, pipi, caca. Papa, pipi, caca.
Mama: -Laura, em sembla que al papa no li deu fer gaire gràcia, aquesta seqüència...
Laura: -Papa, pipi, caca. Papa, pipi, caca. Papa, pipi, caca. Papa, pipi, caca.
Peix
La Laura i jo mirem un conte. Li assenyalo un dibuix.
-Mira, això és un peix. ¿Què fa, el peix?
-Nyam, nyam!!
-Ah, és clar, el peix que coneixes més és el que et menges...
El ruc
Mama: -I aquí hi ha el ruc. ¿Recordes què fa el ruc?
Laura: -E-uh! E-uh!
Mama: -Bé, jo dic ihò-ihò, però la teva alternativa també em convenç.
Soneta
Mentre li poso els bolquers i el pijama, la Laura badalla.
-Ui, tens soneta, ¿eh?
-No, no.
-¿No tens soneta?
-No, no.
-¿No vols anar a dormir?
-No, no.
-Doncs em sembla que no tens elecció, nineta.
3 comentaris:
Promet...
Jo també faig propaganda de les converses amb en Quim :)
I veig que la Laura apunta maneres, quan té ara?
Gràcies, Ínia! La Laura ara té un any i tres mesos, i està eixerida com ella sola!
Publica un comentari a l'entrada