Converses amb el Quim (23)

D'enfadar-se així
Entre plat i plat del dinar, vaig a la cuina i el Quim ho aprofita per treure una joguina...
-Quim, què fas, traient una joguina? És que mai no t'estàs quiet dinant, però ara a sobre treus joguines! Fes el favor de seure, que ja tens el segon plat. Vinga.
-Ai, grfrdrfgbmsdut...! Estic molt enfadat!
-¿Estàs molt enfadat? Doncs jo també ho estic. És que no em fas ni cas, home!
-¿Tu creus que tens més enfadació? Doncs no! Jo tinc més enfadació!


El barrufet malparlat
Mentre rento plats a la cuina, el Quim apareix.
-Mama, ¿saps què? Hi ha un barrufet que diu "hòstia puta"!
-¿Què dius...?
-Que hi ha un barrufet que diu "hòstia puta".
-Però... ¿Ho has vist a la tele, a la pel·lícula...?
-No, al llibre.
-¿Al còmic...? Et deus haver equivocat llegint, Quim. Potser hi deia una altra cosa que s'hi assemblava...
-No, mama. De debò que hi ha un barrufet que diu "hòstia puta". De debò!
-Però...
-¿Vols que t'ho ensenyi?
-Sí, va, ensenya'm-ho.
-Jo t'ho ensenyo. Ja veuràs com diu "hòstia puta".
El Quim se'n va al prestatge dels llibres, agafa el còmic, i comença a passar pàgines, fins que m'assenyala una vinyeta.
-¿Ho veus, mama? El papa em va explicar que aquests dibuixos volien dir que eren paraulotes, i això vol dir que aquest barrufet diu "hòstia puta"!

Quims i Laures
Li dic en broma:
-Sou uns pesats, tu i la Laura! Us llençaré a la paperera!
-¿A la paperera de reciclar?
-Això mateix.
-¿Per tenir més Quims i més Laures?
-¿Per tenir més Quims i més Laures...?
-¿No és això, reciclar?


Astronautes daltònics
El Quim diu que voldria anar a la Lluna, però...
-Mama, ¿hi ha astronautes daltònics?
-Doncs no ho sé, Quim. Potser els daltònics no podeu ser astronautes.
-Doncs mira, quan estiguem tots per anar a la Lluna, i preguntin: "Els daltònics, que aixequin el braç!" Llavors, jo... -i el Quim somriu per sota el nas.
-¿Tu, què? ¿Faràs trampeta i no aixecaràs el braç?
-I així podré anar a la Lluna!
-Que trampós, ¿eh?


Mortadelo y Filemón
Llegeixo un tros de Mortadelo y Filemón al Quim:
-"¡Soy la linda palomitaaa, tita, tita, tita, titaaa...!" Apa! Ha sortit volant, ¿eh? ¿Saps què vol dir, palomita?
El Quim em mira mig incrèdul:
-Sí. Vol dir crispeta!

Mirant la  Fórmula 1
-Quim, ¿saps qui és, aquest?
-No.
-El Michael Schumacher. Fa uns anys, ho guanyava tot!
-¿També a ping-pong...?


Esperit culé
-Mama, ¿oi que si el Barça juga amb el Saragossa volem que guanyi el Barça, però si juguen el Saragossa i el Madrid volem que guanyi el Saragossa?
-Exacte!


La primavera ha arribat (ningú no sap com ha estat)
-Mama, ¿saps què passa el dia 21?
-No. ¿Què passa, el dia 21?
-Que és la primavera!
-Ah, és veritat!
-¿A la primavera es poden menjar gelats?
-Doncs sí, és clar.
-Doncs jo en vull un de dues boles de pistatxo!


El Dia del Pare
-Quim, ¿a l'escola, avui, us han parlat del Dia del Pare?
-No.
-Ah.
-¿Què és, el Dia del Pare?
-Mmmm... És un dia en què estàs content de tenir el pare que tens.
-Doncs això no ho entenc. Jo cada dia estic content de tenir el pare que tinc!
-M'agrada que em diguis això, perquè justament t'anava a dir el mateix, Quim!


El nen preferit
El Quim ja ha aclucat els ulls i es va adormint. Li dic a cau d'orella:
-Ets el meu nen preferit del món.
I ell entreobre els ulls, somriu, em mira i pregunta:
-¿I de l'univers?
-De l'univers, també.
-Doncs mama, jo t'estimo més que tot l'univers, que vol dir tots els planetes, totes les estrelles i tots els meteorits i tot!