De literatura catalana medieval

Tornant cap a casa, caço una conversa entre dues adolescents txonis. No m'he penedit mai tant de no tenir un mòbil que enregistri! La reprodueixo aquí com a present per al meu benvolgut, estimat i admirat amic Albert L., que llegeix lo Ausiàs entre ianquis ;-)


-Suspendí, y la profe me dice que "no sabes las rimas, ni los versos, ni nada". Pero claro, ¡no es tan fácil, analizar un poema, si no lo entiendes!
-Desi, todos los poemas son o de amor, o de desamor. ¡Eso sí lo sabes, tía! Entonces, tú empiezas: "És una poesia d'amor." Y amor de qué: puede ser de la relación de pareja, o de... Porque aunque no lo entiendas, tú sí que ves si habla de amor o qué. Y vas poniendo lo que tú veas. Tú piensa qué pondrías en una poesía de amor, y lo miras en el poema. En ese, pues dices: "La metàfora vol dir que el poeta vol recurrir a la mort per olvidar la dona." Y así lo vas poniendo todo.
-Y lo de les diferències entre els trobadors i Ausiàs March son : "Els trobadors feien poesies amb música  i Ausiàs March no. Pels trobadors, la dona només tenia virtuts, i Ausiàs March veu la dona amb les seves coses bones i les seves coses dolentes, i parla amb un llenguatge personal i directe."
-"Amb un llenguatge personal i directe", sí. 
-Y entonces va lo de...
-Sí, vale, pero lo tienes que poner con un lenguaje así, más... Más bien.
-Ya, ya, no lo voy a poner así. Entonces hay Ramon Llull. "Ramon Llull va viure entre 1232 i 1316. Escrivia en provençal perquè era la seva llengua."
-No.
-¿No era la seva llengua?
-No.
-Ah, no. "Escrivia en català perquè era la seva llengua. Va fer poesies en provençal. També escrivia en llatí perquè era la llengua que parlava la gent culta."
-No.
-"Escrivia en llatí perquè era la llengua de la gent culta."
-No, no.
-"Escrivia en llatí perquè els que eren cultes escrivien en llatí."