Miràvem un programa junts, quan de cop i volta una nena pastada a la Laura apareixia a la pantalla. Clavadeta clavadeta. El reporter la presentava com la seva filla mentre nosaltres, al·lucinats i en silenci, no donàvem crèdit a la semblança.
-¿Tu no coneixes pas aquest tio, no...?
-¿I tu a la seva dona...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada