Converses amb el Quim (XI)

Coses de l'idioma (I)
El seu pare i jo ens posem a parlar en anglès perquè no ens entengui. I el Quim s'enfada:
-Parleu normal!! PARLEU NORMAAAAL!!! No us entenc!!!

Ben curts, els cabells
El pare del Quim es pela els cabells al lavabo. El Quim se'l mira.
-Papa, només tens cap, de tallar-te els cabells!
-Ha, ha!
-Em sembla que t'he vist una mica el crani...!!

Semblança fonètica
-Mama, ¿què vol dir medela?
-¿...? Em sembla que és el nom de la marca d'alguna cosa de la Laura... ¿Ho has llegit allà?
-No. ¿Saps què vol dir, medela?
-¿Medela? No ho sé, rei.
-Jo sí. Vol dir fusta.
-¿Fusta...?
Llavors m'ensenya una capsa d'un joc fet amb fusta que té i m'ensenya què hi ha escrit.
-¿Ho veus, mama? Medela.
-Aaaaah!!! Madera!!!
[Nota: Era el joc d'un tren de fusta.]

Coses de l'idioma (II)
-Quim, ponte detrás mío. Tú te escondes y cuando venga el avi le diré: "¡El Quim se ha ido a pasear! ¡No está!"
-Vale, àvia! -diu enriolat acceptant el joc. I apunta: -Però l'hi dius en català, ¿eh, àvia?

Coses de l'idioma (III)
-Mama, ¿saps què vol dir i-a?
-¿...? ¿Vols dir hi ha?
-No, vull dir i-a.
-¿Illa?
-No. I-a.
-Doncs no, Quim, no sé què vol dir.
-Vol dir orella!
-Aaaah! Ear!
-Ens ho ha dit l'Àngel.
-Ja m'ho penso, ja.
[Nota: L'Àngel és el mestre d'anglès de l'escola.]

Semblança fonètica (II)
A mig dinar, el Quim diu:
-Tinc caca.
-Tens el do de l'oportunitat, tu.
-¿El dònut de què?

Et veig venir
-Mama, ¿per què hi ha aquest velcro a la banyera de la Laura?
-Per enganxar-hi una peça.
-¿Quina peça?
-Una peça perquè no rellisqui dins la banyera.
-¿I on és?
-Guardada.
-¿On està guardada?
-Quim, ¿oi que si t'ho dic l'aniràs a buscar, la remenaràs i hi jugaràs?
-Sí.
-Doncs per això no t'ho dic.


Semblança fonètica (III)
-Mama, ¿oi que als dits tenim àngels?
-No, Quim, àngels no. Falanges.


Contra el secessionisme (dedicat a la Carla!)
-¿Saps, Quim? La Carla parla en valencià. Ja veuràs que parla en català, però una mica diferent de nosaltres.
-¿En valencià...?
-Sí.
-¿I com és?
[Li parlo exagerant alguns trets del valencià, i el Quim riu.]
-És que el català, Quim, es pot parlar de moltes maneres.
-¿De quines?
-Doncs... pots parlar en valencià, en mallorquí, en nord-occidental...
-¿I nosaltres com parlem?
-Doncs... en central. En barceloní.
-¿I es pot parlar el català en anglès?
[...]
Després d'haver anat a berenar amb la Carla, de nou a casa, el Quim em diu:
-Mama, la Carla no parla tan diferent!!


Cada cosa pel seu nom
Després que, com de costum, no hagi parat de fer el trasto en un centre comercial traient-nos de polleguera, tinc amb el Quim una conversa seriosa.
-És que no pot ser, Quim. No ens fas cas, i això no està bé. Si el papa i jo et demanem que t'estiguis una estona quiet i callat, ho has de fer. És que no hi ha manera, sempre és igual! Al final, t'hauré de fer fer exercicis a casa d'estar-te quiet i callat una estona!
-Això no són exercicis. Això és una estàtua.


Veient jugar Kaká
-Mama! Mama! Un del Madrid es diu caca!