En somnis

Avui he somiat que l’emissora on treballo i la revista ¡Hola! pertanyien al mateix grup empresarial, i que m’oferien deixar la meva feina per passar a fer-me càrrec de la correcció lingüística de la revista. Jo quedava parada per la proposta, i mentre esperava que em concretessin els detalls de l’oferta, tot i que no m’interessava gaire, el cap d’informatius de la ràdio venia a parlar amb mi i em deia que estava molt satisfet de la meva feina, i que esperava que decidís no marxar. Quan m’he llevat he recordat el somni i m’ha fet molta gràcia, tot i que no és res de l’altre dijous.

Una vegada, estant de vacances, la meva germana i jo compartíem un llit de matrimoni. Ja s’havia fet de dia i jo estava desperta, però encara m’estava entre els llençols. De sobte, la meva germana es va girar, va mirar-me fixament i em va cridar, expeditiva: “Agafa la cantimplora!”. Perplexa, perquè no érem de campaments ni havíem d’anar d’excursió, i sobretot impactada per aquells ulls oberts i inexplicablement plens de ràbia, li vaig respondre tímidament: “Quina cantimplora?”. Ella, mentre assenyalava el buit que hi havia al matalàs entre les dues, em va etzibar en un to irritat: “Aquesta!!”. No sabia què dir, i no vaig dir res. Aleshores ella es va tombar, va esperar un segon, es va llevar, i va sortir de l’habitació. I jo em vaig quedar pensant què coi havia passat, allà. Em feia l’efecte que ella havia marxat emprenyada i tot, i jo no entenia res. Quan em vaig llevar, li vaig demanar què li havia passat. La meva germana no sabia de què li estava parlant. Quan li vaig explicar la pel·lícula, es va posar a riure i no s’ho acabava de creure. Per més ulls oberts que tingués, devia estar adormida com un soc, i no recordava res de res.

Un altre dia, el meu marit era al llit i jo encara rondava pel pis. Vaig entrar a l’habitació i ell va dir alguna cosa inintel·ligible. Em va fer l’efecte que em parlava mig adormit, així que m’hi vaig acostar. “Què?”, li vaig demanar. Ell va tornar a deixar anar una lletania incomprensible. Així que, somrient perquè m’ensumava que estava clapat, li vaig respondre: “Ho sento, però no t’entenc.” Aleshores va tombar-se en el llit, i va continuar dormint com si tal cosa. L’endemà, tampoc no recordava res.

Els somnis propis poden ser curiosos, però les incursions en somnis aliens també tenen el seu què.