25 de març de 2011

Laura



I llavors has somicat i t'han estirat sobre el meu pit i he vist la teva carona rodoneta, tota galtones, i els teus ulls oberts desconcertats que descobrien aquest món nou que t'acull, i els teus cabells foscos, i els teus bracets molsuts que s'agitaven mig trasbalsats, mentre jo t'acaronava la pell i els cabells humits i et deia hola, hola, Laura, sóc la mama, que bonica que ets, entre llàgrimes, i et mirava voraçment i et tocava com si poguessis ser un miratge i corressis el perill de desaparèixer, ets tu, ets tu, Laura, que et tinc aquí i no m'ho crec, preciosa, princesa. Acariciar-te, Laura. Abraçar-te, Laura. Besar-te, Laura. I tu continuaves somicant. Somicant música, Laura.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Benvinguda bonica!

Albert