1 d’abril del 2011

A l'hospital

El Víctor fa brometa
De camí a l'hospital...
-No corris tant, que no puc!
-Tu espavila, que total només vas de part.
-El dia que siguis capaç de treure una llimona pel forat del penis, parlarem d'igual a igual.

Resumint
Amic: -¿Però tu et trobes bé...?
Jo: -Sí, bé... Tinc els baixos adolorits, em fa mal l'esquena per l'epidural... Però vaja, bé. És que, clar, són 4 quilos 600 de nena, i havien de sortir...!
Víctor: -"La alegría de ser madre", que diu l'anunci.

Infermera 1: Reivindicant la memòria històrica
-Buf! Tens la vulva tota inflamada! Està per fer-li una foto i que l'ensenyis a ta filla quan sigui gran perquè vegi pel que has passat per tenir-la.
[Nota mental: Crec que amb la narració dels fets ja n'hi haurà prou...]

Infermera 2: El registre mèdic
-Carai, tienes el chichi to inflamao.

Infermera 2: Benvolguda quarantena
-És recomanable que trigueu unes setmanes a tornar a mantenir relacions sexuals...
-Francament, ara mateix tampoc és que...
-Ja, però... mira, si les penseu tenir, tingueu-les amb preservatiu, per evitar infeccions.
-No, si no...
-Però jo t'ho haig de dir perquè mai se sap... Aquí a l'hospital hem caçat al lavabo de les habitacions pares muntant les mares acabades de parir.
-De debò...?!
-Sí.
[Nota mental: Déu meu, només de pensar-ho ja em fa mal.]

La pacient K (I)
-Conec casos de dones que, quan els metges els han dit que segurament els haurien de fer la cesària, han dit: "Ui, no, que neixi normal, que no vull que em quedi cicatriu!". ¿Tu creus que això és normal? A mi, que m'obrin de dalt a baix, si cal, per treure el nen! Que és el teu fill! Ni cicatriu ni què hòsties! Hi ha dones que les haurien de castrar com a les gosses.

La pacient K (II)
-Totes les infermeres d'allà eren unes restretes. No els haurien anat malament un parell de capses d'All Bran a cada una.

La pacient K (III)
-Imagina't, nosaltres superil·lusionats perquè m'havia quedat embarassada, i a la primera visita la llevadora que m'atén, sense ni mirar-me, em pregunta: "-¿Ets tal?". I jo li dic: "Sí". I ella em diu: "¿I vols perdre el fill?". Hi vas tan content, i que el primer que et preguntin sigui això, és molt fort. 

Reflexió paterna
-Mentre paries, jo pensava: "Després d'aquest part, la Gemma no voldrà tornar a passar per això en la vida!"
-Doncs jo m'he sentit millor en aquest part que en el del Quim!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que el gènere "Converses amb el Quim" s'ha anat transformant. Encara que en aquesta entrada hi ha una mica de tot, crec que donaria molt de si una sèrie d'entrades tipus "Converses amb el meu marit".

Abraçades per a tots,
Albert

Segona ha dit...

Ja hi he pensat, ja... Però les massa políticament incorrectes no les publicaré, que encara prendríem mal.