11 d’abril de 2011

Converses amb el Quim (X)

Poeta
-Au, renta't les mans. I vigila de no mullar-te, que ets un desastre!
El Quim se'n va al lavabo, es renta les mans i torna.
-Mama, no m'he mullat perquè m'he arromangat -i es posa a riure:-Oh! He fet una poesia!

Homes i dones
-Aviam, Quim, ¿tu què ets? ¿Un home o una dona?
-Un nen!


Lectoescriptura (I): la Wii
-Mama, si diem "ui", ¿per què no s'escriu amb u?


Lectoescriptura (II): el senyor de la tele
-Aquí a la tele diu: senyor.
-¿Senyor...? Ah! Bé, de fet hi diu Sanyo.
-¿No diu senyor?
-No, però ja té sentit que ho diguis. Senyor s'escriu S-E-N-Y-O-R.


Roncar
-¿Ho sents, això, Quim...?
El Quim para l'orella...
-Sí.
-¿Saps què és?
-El papa està roncant!
-Doncs sí!
-És que ja és una mica vell. Té 33 anys!!


Pijama calentó
Els pantalons del pijama del Quim no eren del tot eixuts, així que els hem posat una estona sobre de l'estufa perquè s'acabessin d'eixugar. Quan el Quim se'ls ha posat...:
-Estan calents!
-Sí. És que els hem posat a sobre de l'estufa.
-¿Per què?
-Perquè encara estaven una mica molls.
Al cap d'una estona...
-Mama, els pantalons ja s'han descalentat.


Lectoescriptura (III): la ics del xiclet
-Xiclet fa shshshshsh... ¿Té una ics, papa?
-Sí, s'escriu amb ics, molt bé.
-Shshshshshsh... -I afegeix, meditatiu: -Com el soroll del mar...


Impacient
El pare del Quim és a la cuina enllestint el dinar. Fa una estona que el Quim no para d'entrar contínuament a la cuina i demanar coses per picar.
-Papa, vull un petit suisse.
-¿Un altre cop per aquí? De seguida dinem, Quim! Que impacient!!
El Quim torna al menjador.
-Mama, el papa m'ha dit impacient.
-¿I saps què vol dir?
-Vol dir: "Ai! Que pesat!"
-Doncs en aquest cas, sí!

Sopesant opcions...
-Avi, no vull anar a escola...
-Ja ho entenc, Quim, però has d'anar a l'escola perquè és dilluns. I a més, jo haig de treballar...
El Quim rumia...
-Però... ¿has de fer feina aquí a casa o a fora...? És que vull dinar amb tu...