I els amics que porten somriures i novetats. L'Albert, amb una nova feina sota el braç. La Cuqui, engrescada a engegar un negoci. La Tere, que per fi ha pogut enllestir la burocràcia per a Cal Sort. La Sílvia i el Carles, amb un pis reformat preciós, de catàleg. El Xavi i la Montse, de visita a Barcelona aviat. La Carla amb un somriure d'orella a orella i papallones a la panxa. Ai, l'amor.
Nosaltres, entretinguts. Hem canviat mobles i la distribució del menjador. Hem sortit de cap de setmana amb la canalla amb el cotxe ple fins dalt. Hem demanat que ens adobin el tros de sostre del menjador amb humitats i la barana oxidada del balcó (avui tinc els paletes a casa). Hem anat al Decathlon a comprar sandàlies, pantalons, samarretes. Hem decidit no esperar a l'últim dia per presentar la declaració de la renda. Quan puc, provo d'avançar la tesi.
Penso en la feina. L'any vinent el meu panorama laboral no és gaire falaguer. La crisi, les retallades i bla bla bla, no val la pena entrar en detalls. I és curiós com anys enrere això m'hauria angoixat i ara en canvi m'ho prenc amb filosofia. Al capdavall, ell té feina i tindré un plat a taula. Al capdavall, tenim dues criatures petites que cal cuidar. Al capdavall, tinc dues mans i un cap, i ja ens espavilarem. I és estrany, pensar en la feina quan estàs de permís de maternitat, quan s'acosten les vacances, quan fa uns dies dinàvem prop de Berga enmig d'una fresca tan agradable, quan encara rius (mai més!, mai més!) perquè tens enganxat al cos el cansament d'un dia a Port Aventura amb la mainada, la gentada, la xafogor. Quan penses que, malgrat tot, ara mateix et faria més il·lusió un tercer fill que una feina estable.
