De tant en tant encara algú em pregunta com estic. De vegades, amb la veu insegura de qui dubta sobre la conveniència de dir el que està dient. "Bé, gràcies", els responc. I depèn de la persona, hi afegeixo més o menys detalls. Sí, ja estic bé. Ja estem bé. No llancem la pena, però la desem en una capseta de colors virolats que deixem ben endreçada en un prestatge, per saber on és quan la necessitem però per no anar-hi ensopegant a cada cantonada.
Alço el cap per omplir-me els ulls d'aquest cel ras, d'un blau tan dolç com intens. Em petoneja un vent fresc i juganer, i el mocador del coll voleia content. La primavera, estrictament, encara no ha arribat; però ja envia missatgers amb la bona nova del seu retorn.
Tornen també els aniversaris. Avui, el seu. Trenta-un anys, un pastís amb espelmes, i regals per celebrar-ho. I la seva abraçada, sempre tan tendra, esperant-me a casa.
5 comentaris:
Imagino que no deu haver estat gens fàcil, però em fa contenta saber que esteu millor.
I a l'home que t'abraça... PER MOLTS ANYS!
Un petonàs, guapíssima!
Gràcies a totes dues! Bel: diuen que potser treballem juntes en un projecte, oi...? Que bé!
Felicita al Víctor! Espero que tinguéssiu una gran celebració, i que segui celebrant fins que torni i m'hi pugui apuntar! Abraçades.
Feia temps que no venia per aquí i les darreres vegades que ho vaig fer vaig passar de puntetes, perquè em feia l'efecte d'estar com trepitjant maldestrament terra sagrat.
Celebro que el sol llueixi de nou al tercer segona.
Però també t'haig de dir que els dos últims escrits, "Metafísica" i "18 mil·límetres" em semblen escrits bells, emocionants, extraordinaris. Que has fet bé de no esborrar-los. I que, encara que dolgui, potser t'hauràs de plantejar un dia començar a escriure de debò i treure de dins tota aquesta vida interior i aquesta capacitat d'expressió tan contundent que has demostrat que tens. Segur que triomfaràs. Escrius com els àngels.
Publica un comentari a l'entrada