Metafísica

El Quim desprèn una energia que et fa acabar baldat. Així que es lleva, comença el festival. Un matí del cap de setmana, tot just acabada de despertar al so dels seus insistents crits de mama, mentre encara m'estic traient la lleganya de l'ull i quan les neurones encara no són a lloc, ell ja m'ha assenyalat amb el dit i ha anomenat tot el que hi ha al seu camp visual (despertador, conte, aigua, cotxe, DVD, sabatilles, mitjó, paper...). Compres cantoneres de silicona per evitar que es faci mal amb la taula del menjador, i així que les detecta el primer que fa és anar-hi amb pas ferm i decidit i arrencar-les sense miraments. Tens por que s'esberli el cap intentant escalar la cadira o volent baixar-ne, però ell només hi troba diversió. Demana pujar al tricicle, i quan surts al carrer i l'hi enfiles, encara no heu fet deu metres que ja en vol baixar per investigar on es deu haver cagat el colom per anar-hi a posar la mà. I quan la hi posa, aleshores has de córrer a buscar les tovalloletes humides que amb sentit de la previsió t'has posat a la bossa. Llavors vol aigua, i quan ja ha begut descobreix que és la mar d'entretingut mullar-se la roba per sobre encara que faci un fred que gela les pedres. I quan tornes a casa s'enganxa els dits amb el calaix on desem els devedés perquè hi buscava el del seu heroi dels dibuixos animats. Ai.

Has de fer horaris laborals estranys per poder-ne tenir cura. No pots deixar la nevera sense les verdures i els iogurts que necessita. Has de comprar-li roba nova perquè la que tenia li queda petita. La teva agenda s'ha d'adaptar a les seves necessitats. I passes nits en blanc vigilant que no li pugi la febre.

El Quim et mira al pijama, l'assenyala i diu: "Ton!", referint-se al sol que hi ha dibuixat. Pensa dos segons i et diu "Ton, tonet!", en una evident associació d'idees perquè li cantis el Sol solet. I arriba un dia que agafa la pissarra magnètica i t'hi dibuixa una e majúscula, encara que sigui a l'inrevés, i et meravelles de la concentració amb què ha fet el traç. I es pixa de riure, i et fa pixar de riure, quan s'amaga darrere teu i fas veure que no el veus i el crides, fins que apareix dient: "Aquí!". I un dia t'abraça sense que li ho hagis demanat. I tasta menges noves sense reserves, usa paraules que no li has ensenyat expressament, balla amb el seu propi estil. I li brillen els ulls quan veu les bombolles que has bufat sobre seu, i corre a atrapar-les. I li expliques un conte nou i es mira bocabadat les il·lustracions del gat, de les cireres, de les papallones, de les pastanagues.

És aquí, al llit. Dorm. Et fa l'efecte que la nit s'ha inventat perquè tu puguis veure com dorm tranquil, de vegades en postures inversemblants. Penses que potser els nens dormen perquè puguis tenir l'opció de viure la metafísica de la maternitat, que durant el dia t'ha passat desapercebuda entre els bolquers, la plastilina i el nyanyo que li ha sortit al front quan ha ensopegat. Li poses la mà a la panxa perquè t'agrada sentir la seva respiració al palmell de la teva mà. Tens exàmens per corregir, tens una son que no t'aguantes, encara no has sopat i et falta estendre la bugada. Però et fa l'efecte que el món està ben fet. Que té un sentit, i que l'hi dóna ell.