10 de febrer del 2009

18 mil·límetres


"Tinc males notícies", em va dir el jove metge d'urgències, amb els ulls compungits de qui ha d'assumir el paper poc agraït de donar-les. L'informe mèdic que em van donar més tard feia constar en llenguatge asèptic un fetus de 18 mil·límetres amb embriocardiograma negatiu. En altres paraules, que l'ecografia confirmava que el cor de la criatura no bategava. Que l'embaràs s'havia aturat al cap de dos mesos, i l'havíem perduda.


I aleshores, les llàgrimes. Tota la pena del món dins nostre perquè aquest agost o setembre no arribarà el fill sa que esperàvem, que imaginàvem, amb noms ja mig decidits que no posarem a ningú més.

Mai no acabaré de fer net del tot d'aquesta tristesa. Sincerament, tampoc no penso esforçar-m'hi. Encara que la vida continua. I que podrem tenir, i tindrem, més fills.