9 de juliol de 2008

Quina fortuna



Feia temps que no anàvem a comprar un grapadet de llibres. Ja se sap: l’Euríbor, muntar l’habitació del nen, la benzina. I a tots dos ens agrada tant llegir, que amb la targeta de crèdit i dins d’una llibreria som un perill, de manera que últimament hem intentat reprimir una mica els nostres instints (que no la lectura, que a casa encara hi ha llibres esperant i la biblioteca n’és plena). Però dilluns a la tarda vam decidir fer una escapada amb l’única intenció de comprar llibres, amb la condició que fossin de butxaca. Uns dies abans, però, ja no ho havia pogut resistir i vaig entrar en una llibreria, vaig anar directa cap als llibres de butxaca en català, i em vaig quedar Tòquio blues de Haruki Murakami (deliciosa traducció d’Albert Nolla, per cert), i L’edat de ferro de J. M. Coetzee. Resulta que se m’ha ficat entre cella i cella preparar una llista de lectures d’autors contemporanis d’arreu del món per a les classes del curs vinent i m’he volgut posar al dia, de manera que aquestes dues opcions encaixaven com anell al dit. A més, el llibreter em va assegurar que L’edat de ferro era fantàstica. Tot just l’he començada, però de moment m’encanta. I com deia, dilluns a la tarda vam anar a comprar llibres. Vam sortir amb un Joan Pons, un Bernardo Atxaga, un Paul Auster i un Sebastià Serrano per a nosaltres, i amb un parell de llibres per al Quim (un del nostre benvolgut Ben Redlich!).

I aquesta tarda he passat per la biblioteca a buscar un dels llibres que necessito per una feina que estic fent. Eren quarts de cinc i no hi havia gaire gent. He agafat en préstec el llibre que tenia pensat i també un altre que he vist per atzar i que també em pot fer servei. Després m’he quedat una estona allà, vagarejant entre els llibres. Com que no he llegit encara res de Henning Mankell ni d’Orhan Pamuk, que si m’agraden també tinc la intenció d’incloure a la llista, he decidit tafanejar què oferia la biblioteca d’aquests dos autors. He mirat les contraportades, he llegit els arguments, he mirat el nom dels traductors i quines editorials els han publicat en català. Al final no m’he endut res d’ells perquè encara estic amb Coetzee, però ja tinc la tranquil·litat de saber que el fons de la biblioteca inclou prou títols d’aquests dos autors.

Quina felicitat, quina pau que em donen els llibres. Recordo el trasbals dels primers mesos del Quim, i com enyorava tenir el meu raconet per llegir, l’estona màgica de comunió amb les paraules. De retrobament amb mi mateixa. De plaer lector. Quina fortuna, haver descobert la felicitat que brinden els llibres.