21 de juliol de 2008

L'amor i el crusanet



—Mira, Quim —diu ell mirant-me amb ulls riallers—, ara li donem a la mama, que és guapíssima i ho continuaria sent amb un quart mitxelín, un crusanet de xocolata.

Jo somric, agafo el crusanet que m'allarga i el mossego amb fruïció. Això és una declaració d’amor, i la resta són romanços.

2 comentaris:

La Martona ha dit...

Compliment + crusanet. La fórmula de la felicitat total deu ser una cosa així :)

Cris ha dit...

Ai, l'amor...